jordi ribo i flos

Ja fa dies que em ronda pel cap escriure sobre la suposada llibertat que existeix a casa nostra en els mitjans de comunicació públics i privats, en el tractament donat a forces d'esquerra, i en concret a la coalició ICV-EUiA i a Izquierda Unida.

Hi ha dos fets però, relacionats amb aixó que ja m'han fet vessar el got de la contenció, ùn d'ells el tractaments vergonyos que s'está donant aqui al tema de Radio Caracas i la no renovació de llicència, l'altre la portada impresentable de "El Periódico" de diumenge.

Anem per parts, com deia "Jack el Esbudellador".

1.- La campanya, neta i ben feta de IU ha passat desapercebuda en els mitjans privats. Aquí ja donem per suposat que qui té la llibertat en aquests mitjans és la linea editorial, i que els demés son executors. Aquí la llibertat es d'els accionistes en tot cas, mai de la societat. Aleshores, ón és la democràcia i els dret a la lliure expressió, el contrast de parers i tot alló que algúns demanen interessadament als altres? Quan veurem a qualsevol dels mitjans privats oferir el mateix espai a Llamazares, a José Blanco, a Rajoy o a Más? Ja us ho dic ara, MAI.

ICV-EUiA ha estat a l'ull de l'huracá: Quan no han estat els mossos d'esquadra, han estat tots els col.lectius suposadament reprimits. Fa una certa gràcia, per un cantó, veure com afers interns, PER PRIMERA VEGADA EN LA HISTORIA posen les cámeres a les comisaries, depuren responsabilitats, la dreta es posa histèrica i fa costat a alguns mandos, per evitar la necessària depuració de responsabilitats, i per un altre cantó es llença la caballeria NO CONTRA ELS RESPONSABLES POLICIALS, portadors de práctiques nefastes,sino contra el conseller i contra la coalició. Heus aquí "la pinza". On és l'objectivitat dels diaris, radios i TVs, en especial "la nostra"? Fa pena tot plegat.

El problema de l'habitatge, generat per la Llei Boyer, feta en temps de Felipe González, es la principal causa del preu inasequible dels habitatges, i fins que no es recuperi el concepte de contracte indefinit no hi ha res, o molt poquet a pelar, però clar, si l'habitatge es car, la culpa es de la Conselleria d'habitatge, faltaria més. Jo proposo llençar la iniciativa de derogació de la llei Boyer i recuperar la figura aquella, que era la salvaguarda perque no posesin al carrer a les rendes antigues. On son els nostres mitjans de comunicació? Ells, a través dels seus tertulians (jo quan sigui gran també vull ser tertuliá a sou!) l'unic que fan es barrejar tot, els lloguers cars amb el Carmel i els pisos "pastera", i clar, embolica que fa fort, video del PP i vots als Angladas. Gràcies TV3! Aixó sí, tots els periodistes protesten per les informacions en campanya, no signen les informacions i llegeixen comunicats, oposant-se a la dictadura dels partits. Potser prefereixen "seguir les indicacions profesionals, es clar, dels seus caps. Molt democràtic, doncs! Voldria veure a aquets profesionals quexant-se, al menys un dia, de la practica desaparició en campanya, a nivell d'Espanya de IZQUIERDA UNIDA. Quants minuts li han dedicat a TVE, Tele5, Antena3, TV3, si senyors de la nostra, Llamazares también existe!!!

2.-Mentres tant, a Venezuela, el Govern decideix retirar la llicència d'emisió per via analògica-terrestre a una emisora, Radio Televisió Caracas, per incumplir la llei de difusió, que d'entre altres coses posa vetos a totes aquelles informacions falses. RTC va enviar imatges falsificades durant el cop d'estat, insulta al president de la república dient li "mono", "indio", als chavistes els hi diu "hordas chavistas" (recordeu las hordas rojas?), emet programes en hores infantils de dubtos gust, declara que nol vol obeir les lleis adoptades en un parlament escollit democràticament, etc... Quina autoritat moral té ningú a retreure al Govern de Venezuela el que no es permetria ni per un minut enlloc? Però clar, anar contra Chávez está ben vist per l'establishment, aleshores per que contrastar? Molt bonic.

3.-La cirereta va ser la portada de "El Periódico" Una foto satánica del Comandante en Jefe, en plan Bin-Laden, equiparant-lo al Rey d'Arabia Saudí. Maravellós!!!! Ignorem que Cuba vota cada quatre anys, que el sistema que lliurement escolliren es el seu, i que el nostre ´´es el nostre, que els conceptes llibertats i drets humans están intimament asociats a drets socials, i sobre tot a menjar calent cada dia, cosa que no passa a cap país d'America Llatina, ni tant sols al Brasil. De que van els senyorets de El Periodico? Volen fer amics a Miami? Hi ha alguna empresa americana que els hi ha tocat el crostó? O es que només els hi ha sortit el llautó "felipista"?Quina autoritat moral tenen, un diari que té una entrevista pendent de publicar amb la Vicepresidenta de Vietnam, feta el 26 de Novembre de 2006 i que no han publicat ni publicarán? Quina poca vergonya, Srs. de El Periódico!!!!

Fidel=Mussolini, diuen els colpistes veneçolans, Fidel=autocratas arabs diu El Periódico, Segueixo l'ecuació i "despejo la incógnita": El Periodico=colpistes veneçolans + gusanera de Miami.

Eh que no cal? Doncs tothom tranquil, calma i serenitat, recuperem el debat i a veure, perque gilipolles no som, al menys alguns. LLIBERTAT DE PREMSA ARREU, SOBRE TOT A CASA NOSTRA!!!!

Si, aniré a sentir en Simón Rosado, al Miguel Candel, A en Joan Josep Nuet i a la Mercé Civit, sobre un tema tant punyent per nosaltres com va ser la trencadissa del PSUC.

Hi aniré a escoltar i a sentir els testimonis de gent implicada, com jo en aquells fets. Aniré a escoltar les seves reflexions de com veuen la classe obrera, que cal fer en termes d'unitat de la classe...

Hi aniré sense empanadirme de rés, però tampoc aniré per cap vendentta ni personal ni politica. Els fets van succeir, i el que cal discutir es quin rol ha de jugar el comunisme en aquest segle que ha començat. Aniré per tant, mirant cap el futur.

I per començar, vull dir que, mentre hi hagi capitalisme, el llibre escrit en 1848 per Marx i Engels té tota la seva vigència, els mètodes organitzatius adaptats a la realitat del capitalisme global d'avui, el Partit Comunista entés com instrument i no com una finalitat en sí mateix son elements essèncials, per lluitar amb éxit contra la burgesia.

No cerquem qui tenia raó, no pensem en "lo que pudo haber sido y no fue". La derrota històrica de la classe obrera a finals del segle passat ens ha de fer reflexionar, tornar a llegir els clássics (no manualitzats), Gramsci per exemple, ara que s'acompleix el seu aniversari. Rescatar els termes com "hegemonia" es esencial avui.

Feliç la idea de la gent de la célula Ramón Casanellas! Jo hi seré.

Querid@s:

Todavía ando por América de Sur. Escribo en español este post para que me puedan entender los amigos y amigas, compañer@s que he dejado en Paraguay.

Acabo de conocer un grupo de jóvenes organizados en torno a este espacio progresista que le llaman Casa de la Juventud, con actividades que van desde una radio comunitaria, Radio Rebelde, hasta un centro de capacitación llamado Germinal.

Paraguay es un país que sufrió una de las dictaduras más sangrientas de América Latina. Destruyó organizaciones políticas, sindicales y populares, fue un refugio de ex-nazis y uno de los pilares en la Opoeración Cóndor. El dictador Stroessner duró 39 años, hasta hace bien poco, en Asunción existía una calle dedicada al Generalísimo Franco...con ello está todo dicho.

Este núcleo de jovenes están vinculados a un partido de nueva creación, el P-MAS, Partido del Movimiento al Socialismo. Su base teórica está en el manifiesto de marx y Engels, en Gramsci, Lenin y los clásico latinoamericanos, su logo es la figura del Che y su objetivo a largo plazo es la revolución socialista en América latina. Este partido lleva dos años y ha conseguido por primera vez en la historia representación en la Intendencia de Asunción, con 7000 votos. La compañera Rocío Cascos, educadora de 31 años es el exponente en las instituciones, de las que no reniegan ni hacen ascos. Como dice uno de sus dirigentes Camilo Soares "si se tienen claros los objetivos, estar en las instituciones es beneficioso para el pueblo". Otra frase suya "debemos estar dentro del pueblo, fundidos con el, no fuera paa dar lecciones ni al margen". Como veis, son iguales a nosotros, a los comunistas catalanes.

Ahora ellos están muy preocupados por la división existente en Paraguay. Lejos de decirles a los sindicatos qué política deben seguir, han puesto su centro de Formación Germinal al servicio de los sindicatos, les trazan programas de formación y les dan cursos durante los fines de semana, con dinámicas participativas, pero con estuudio a fondo de los clásicos, historia del movimiento obrero paraguayo, etc. Es decir, se ponen al servicio y no por delante.

Este es un pequeño exponente más de que América Latina se mueve, se reubica políticamente y enfrenta con decisión las políticas neoliberales. Pronto nos visitarán dos compañeros de allá, así que, si quereis hablar con ellos, me lo decís.

Desde América Latina sgo informando. No tingueu por, seré a temps per votar diumenge.

Mentre jo era a Atenes, a Barcelona la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Collómbia realitzaba les seves jornades anuals, que em vaig perdre.

Encara que ja sé el que passa, em vaig perdre les importants intervencions i testimonis, entre les quals hi habia la d'en Gustavo Petro, senador del Polo Democrático Alternativo, que en les darreres eleccions presidencials va obtenir el 26% de vots.

El govern del president Uribe Vélez ha estat posat en questió per les conexions amb el narcotrafic i els paramilitars, responsables de les massacres cap a camperols, indígenes i sindicalistes, amb lligams amb empreses multinacionals, que per més Inri patrocinen JJOO, apareixen molt ben valorades en estandards de Responsabilitat Social Corporativa, etc.

Vull expresar la meva solidaritat i suport cap els sindicalistes, especialment de la CUT, amb les organitzacions de dones, com la Organización Femenina Popular i la Ruta pacífica, amb les organitzacions de camperols, indígenes, amb tots els defensors i defensores dels Drets Humans a Colombia. Cada dia arrisquen la seva vida en la seva tasca, están exposats a ser segrestats impunement. Més del 90% del casos de segrest, no només está pendent, ja no es resoldrá per part de la justicia.

El govern colombiá ha fracassat com garant dels DDHH, peró ha triunfat com máxim represor de les organitzacions socials, es un obstacle pel normal desenvolupament de la vida social y política, es un govern escollit per vies democràtiques però que desconeix qué vol dir democràcia i DDHH.

El dia que aquest govern deixi d'existir será un gran alleujament per la classe obrera i el poble de Colombia. Esperem una propera jubilació anticipada pel Sr. Alvaro Uribe Vélez i el seu equip.

Desitjo la pau per aquest país, que els actors armats cessin les seves accions, comencin a negociar acords humanitaris i que s'arribi finalment a una solució pactada.

Finalment, desitjo que algú pagui amb la presó pel genocidi comés contra la Unión Patriótica durant les décades dels 80 i 90.

Veritat, justicia i reparació, es el clam dels nostres, però es el clam de la majoria.

Aquest cap de setmana vaig participar a una reunió molt important. Es tracta de gent, companys i companyes sindicalistes pertanyents a partits i formacions polítiques del Partit de l'Esquerra Europea.

Més enllá dels documents i declaracions de premsa que es varen fer, vull destacar personalment, i compartir amb vosaltres les meves sensacions.

El fet que gent de dotze països es trobi per parlar de la Europa de futur que necessitem els treballadors es importantíssim. Allá varem parlar de re-nacionalitzacions, es a dir, de tornar a l'estat el que es va privatitzar, varem parlar de les 35 hores, d'uns criteris per salari mínim, de l'ocupació estable...de com movilitzar i intervenir en els espais sindicals en les millors condicions, respectant l'autonomia de les organitzacions...

Obviament ven estar tots d'acord, impulsarem una nova trobada que prepararán els companys del PC d'Austria, Synaspismos de Grècia, PDS-Die Linke..i EUiA!!!, si, si EUiA, es a dir, estarem gent d'aqui i de confiança en el "ojo del huracán".

Aixó obviament, ha de tenir consequències arreu, el fenònem de la globalització capitalista está recorrent el món i nosaltres, la gent d'esquerres hem de donar respostes i alternatives. Encara que costi, encara que algunes estructures, algunes persones facin del sindicalisme europeu una part curricular, no es pot deturar l'aigua quan baixa com un torrent!

Ah, m'oblidaba dir que jo vaig anar representant a IZQUIERDA UNIDA Federal, lo qual es d'agraïr, per la confiança de l'actural equip dirigent de IU que mostra als seus amics catalans.

Apa! Ja tenim dies de Salsas Rosas, Tomates i demés collonades! Total per que una delinquent ha estat detinguda per la policia i posada a disposició dels jutges!

Jo em demano quans delinquents encara están en llibertat i per que. Per exemple, els responsables de l'empresa SAS, que volen deixar al carrer a molts treballadors i treballadores, o els de Delphi, idem de lo mismo, o els criminals que van permetre la mort de cinq treballadors de la construcció a Barcelona, o... tants i tants patrons que vulneren les lleis laborals i que en surtem massa ben parats.

Però clar, el que car es adormir les consciències, i ja se sap, no només la religió es l'opi del poble, en aixó el capitalisme en ha tret molts llargs de ventatja: Exemples:

Naixements d'infantitas i princesitas, págines sagnants de sucesos (ja no cal EL CASO), Pantojas i Ferias de Abril, Futbol i botox...

Mentres tant, una altra noticia, de les que mai surt en els grans mitjans: un holding comercial a Xile que es diu Cencosud obliga a les caixeres a utilitzar bolquers (si, si, bolquers!) perque no disposen de pauses per anar al lavabo!!! Un país considerat democràtic, governat per una dona que es diu socialista, es permet aquestes atrocitats. Aixó ho denuncien els amics i amigues de la CUT xilena.

I aqui, mentres tant, parlarem de la Pantoja i la Sofiita. Algu creu que es necesiten més motius per sortir al carrer el 1 de maig, i seguir lluitant diariament, cada ú desde el seu lloc?

Tot i la justicia de la convocatòria, erem massa pocs, insuficients. Ja sabem que la pluja, el pont, etc... Pero erem massa pocs.

Potser manca una certa preparació, una certa campanya a les empreses que abans es feia i ara no es fa, excepcionalment quan hi ha vaga general. Malgrat tot, la resposta i els objectius eren i son justos:

- La gent no arriba a fi de mes.
- La salut está en joc als centres de treball.
- Les discriminacions continuen.
Hem vist bastanta gent jove, proporcionalment superior a la resta, aixó vol dir que la plataforma juveni ACTUA! fa una bona tasca, endavant amb aixó!
Cal seguir treballant, si no volem més Vals-Markets. Aquesta és una empresa comercial, una poderosa cadena de grans superficies, on sindicarse es paga amb l'acomiadament! Per cert, cal reflexionar per que té més ressó una denuncia d'una ONG que las dels sindicats. Qué passa, que les denuncies sindicals no son mediàtiques, i les altres si? El país de la "llibertat", el que dona a tothom lliçons de democràcia a l'Iraq, a Venezuela, a Cuba, a Europa, no té voluntat política de protegir els treballadors nordamericans contra la voracitat de les empreses i del gran capital! Avui més que mai, honor als martirs del 1 de Maig! Memòria pels companys Spies, Fielden, Schwab, Fischer, Engel, Lingg i Neebe, dels quals quatre foren penjats. Ah! Gairebé tots eren immigrants europeus! Aixó passa als EEUU, el poder esborra la propia història!
Sempre anirem al 1 de Maig, malgrat plogui!