jordi ribo i flos

El 15 de Juny de 1977 vaig viure alló que anomenen alguns una jornada històrica. El meu pare i jo ens llevàvem a les set i a 3/4 de vuit anàvem al carrer Viladomat, a un col.legi privat a fer d'interventors del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Eren moltes les sensacions. El dia abans varem tindre una reunió d'interventors, al local de Muntaner 109, on els responsables electorals ens varen donar un mun d'instruccions, que ens era dificil recordar. Varem sortir però amb dues idees clares: no posar dificultats a la gent que volia votar i facilitar les coses i no deixar-nos intimidar per ningú.

Era d'una certa satisfacció veure el careto dels grissos quan entravem i els hi deiem "Somos representantes del PSUC, de los comunistas, por favor, no entren en el colegio con armas" Osti, quina disfrutada, tú!

Hi va haver dos moments molt graciosos. Un, quan el meu avi, que havia estat militant d'Estat Catalá a la República, va entrar al col.legi ensenyant la papereta del PSUC a l'interventor de una cosa que es deia "Alianza nacional del 18 de Julio", un tio que era comisari de policia a la Comisaria d'Enric Granados, va votar i va marxar aixecant el puny davant dels grissos...Inenarrable!!!!

L'altre eren els somriures de complicitat de molts veins i coneguts, que veien com el meu pare i jo feiem ostentació d'esser del PSUC, amb aquella enganxina blanca i vermella que deia "interventor", amb el logo del partit. Ells ja savien que erem comunistes, de fet d'abans de la legalització, quan el partit ens va ordenar la sortida a la llum, pero veurens a les meses electorals... amics, aixó ja eren paraules majors.

Varem fer el recompte, més de 40 vots a cada mesa, a l'eixample!!! Els tercers, per darrere del Pacte Democràtic per Catalunya i dels socialistes, el primer partit però, perque lo altre eren coalicions!

I al senat, Deu meu, només se sentia Benet, Candel, Cirici, l'Entesa dels Catalans, es a dir, l'Assemblea de Catalunya, la política d'aliances del Partit feta carn!

A les 12 de la nit anávem als jutjats, perque no ens refiavem de rés, i allá sentirem cridories. El PSUC guanya a Santa Coloma, a Sabadell, a Badalona, a ciutats del Baix... Al dia següent, el PSUC més de 550.000 vots, el primer partit a Catalunya, els psuqueros, els comunistes, els rojos... La cara del meu patró a l'empresa era un poema, els cinq comunistes reconeguts a l'empresa saltavem, els companys ens felicitàven...

Vull recordar aquestes sensacions, perque un cop més, TV·3-la teva, ahir va tornar a re-escriure la historia. No apareixen els comunistes en aquella història, no es parla de l'Entesa dels Catalans... Els hi haurem de reclamar a TV 3 la memòria històrica també? Tanta por els hi fem, que han de silenciar el paper del Partit a la clandestinitat, a la transició i en els primers anys de democràcia?

La meva indignació ja comença a desbordar-me. Potser es hora que els parlamentaris de les esquerres comencin a tractar sobre qué passa a TV3 i començar una operació de neteja, agafar el desinfectant i la gamusa i apa, a la feina. Ja estic tip de Cunis, d'Oms i de gentussa que, el que fá es ocultar l'història i falsejar les coses, i crec que no soc jo sol.

No sé si viure un altre 15 de Juny, hem de treballar fort per reconquerir l'influència i l'autoritat que teniem, i aixó es fa des de la política d'aliances i des de la participació social.

Avui comença la Festa d'Avant. Les dificultats d'aquests darrers temps es van superant i avui ens tornem a retrobar. Qué celebrem? Doncs que hi ha gent que creu en els valors de la solidaritat i l'internacionalisme. Celebrem que els pobles d'America Llatina estan empenyent, que la gent i les organitzacions progressistes estan fent front exitosament al neo-lliberalisme i al gegant del nord.

Per aixó es molt important sentir als companys i companyes d'America Llatina, al Jorge Schafick Handal, la Aurora Morales, l'Aleida Guevara i en Cuatemoc Amezcua, que ens portaran les visions dels seus països i la visió Llatinoamericana.

Conec personalment en Jorge Schafick, vaig també coneixer al seu pare, el llegendari Comandante Simón, candidat a la presidència de El Salvador, derrotat pel candidat dels EEUU Antonio Saca amb no poques sospites de frau electoral, que curiosament, cap dels diaris que ara s'escandalitzen amb Hugo Chávez i la suspensió de la licència de Radio Caracas Televisión, va tenir pebrots de demandar. A més, el partit de Saca (ARENA), va estar a punt de robar (si, si robar) les darreres eleccions a l'Ajuntament de San Salvador al FMLN, i si no ho van consumar va ser per la revolta popular que hi hagué, i que va costar un mort. Tot aixó passa davant el silenci (?) dels grans mitjans de comunicació. Només nosaltres, amb els nostres recursos podem combatre aquestes coses. En Jorge Schafick es un magnífic polític, un revolucionari i un lluitador infatigable pel seu poble, i una gran persona.

Finalment, vull rendre homenatge a la figura del Che Guevara, en la seva faceta de lluitador, capaç dels més grans sacrificis personals, exemple de revolucionari i d'humanitat, exponent de tots els pobles d'America Llatina i de la unitat llatinoamericana front els "gringos" o "yankis" o l'Imperi. Recordo la crida a crear molts Vietnams, feta en plena guerra en aquell país, i que allá van guanyar els bons (perque no es veritat que, de vegades no hi hagi bons i dolents), els petitets i groguets, front el mastodont imperialista. Si hi ha alguna figura amb la que no es pot trivialitzar es la del Che, pel que va ser l'Ernesto Guevara de la Serna, el "Fuser" en la seva época de viatger o, simplement el Che. Per aixó hem de respondre a qualsevol estupidesa que pretengui banalitzar-lo, comercialitzarlo, com també denunciar a tota la purria que considera al guerrillero heroico com un pistoler o assasí, com han fet els feixistes del Partit Popular o alguns imbécils de Convergència i Unió. Ja fa quaranta anys del seu assasinat, i el millor homenatge que li podem fer és seguir lluitant perque hi hagi molts Vietnams, es a dir, perque els pobles accedeixin a la seva llibertat política i econòmica, contra l'imperi i les multinacionals.

Benvinguda, festa d'Avant, avui ens retrobarem molts comunistes i moltes persones que, sense ser-ho, lluiten pel mateix, per un món millor.

Aquesta es una molt mala noticia, encara que alguns creiem que aixó ja s'havia donat amb el que va passar a l'aeroport de Barajas. I així els enemics de l'Espanya plural no uniformitzada, els contraris a l'Estatut de Catalunya, els compositors de lletres d'himnes (algú es creu lo del COE i l'Himne de les seleccions?) i els amants de desfilades i cabres legionàries s'excitaran fins límits que encara soc incapaç de concebre. Es a dir, la "Caverna-Blues-Band" ens amenitzará la propera revetlla de Sant Joan.

Ja estic veient en Rajoy i l'Acebes: "La claudicación ante ETA-Batasuna ha llevado a esta situación, recuperemos el pacto antiterrorista" ens diran. I agafem-nos sobre qué pot dir Aznar, que avui acompanyat dels eximis George Bush i Vaclac Havel, parlaran de la disidència democrática a la ciutat de Praga, capital de la República Txeca QUE FA POC VA ILEGALITZAR LES JOVENTUTS COMUNISTES. Ondia, quin trio, gairebé el de les Açores!

Segurament, el govern del PSOE ha avançat poc. Però carregar al PSOE les responsabilitats com fa ETA en el seu comunicat, acusar Zapatero de feixiste, francament no cola. Dir que Zapatero es un feixiste es desconeixer qué és el feixisme, perque aquests se suposa saben quí es Zapatero.

ETA no té cap legitimitat de rés, i aixó desde fa temps. Si Batasuna encara dubta sobre qué fer, si no es desmarca definitivament dels atemptats i si no recupera l'autonomia política, no li queden espais de credibilitat democràtica. I si ETA vol fer un favor a la societat basca, no lo queda altre cami que la disolució, perque tots els altres trens els ha perdut.