Colombia al cor. Dedicat a la Ana Cristina (CUT Valle) i a la Yolanda (OFP Barrancabermeja)
Mentre jo era a Atenes, a Barcelona la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Collómbia realitzaba les seves jornades anuals, que em vaig perdre.
Encara que ja sé el que passa, em vaig perdre les importants intervencions i testimonis, entre les quals hi habia la d'en Gustavo Petro, senador del Polo Democrático Alternativo, que en les darreres eleccions presidencials va obtenir el 26% de vots.
El govern del president Uribe Vélez ha estat posat en questió per les conexions amb el narcotrafic i els paramilitars, responsables de les massacres cap a camperols, indígenes i sindicalistes, amb lligams amb empreses multinacionals, que per més Inri patrocinen JJOO, apareixen molt ben valorades en estandards de Responsabilitat Social Corporativa, etc.
Vull expresar la meva solidaritat i suport cap els sindicalistes, especialment de la CUT, amb les organitzacions de dones, com la Organización Femenina Popular i la Ruta pacífica, amb les organitzacions de camperols, indígenes, amb tots els defensors i defensores dels Drets Humans a Colombia. Cada dia arrisquen la seva vida en la seva tasca, están exposats a ser segrestats impunement. Més del 90% del casos de segrest, no només está pendent, ja no es resoldrá per part de la justicia.
El govern colombiá ha fracassat com garant dels DDHH, peró ha triunfat com máxim represor de les organitzacions socials, es un obstacle pel normal desenvolupament de la vida social y política, es un govern escollit per vies democràtiques però que desconeix qué vol dir democràcia i DDHH.
El dia que aquest govern deixi d'existir será un gran alleujament per la classe obrera i el poble de Colombia. Esperem una propera jubilació anticipada pel Sr. Alvaro Uribe Vélez i el seu equip.
Desitjo la pau per aquest país, que els actors armats cessin les seves accions, comencin a negociar acords humanitaris i que s'arribi finalment a una solució pactada.
Finalment, desitjo que algú pagui amb la presó pel genocidi comés contra la Unión Patriótica durant les décades dels 80 i 90.
Veritat, justicia i reparació, es el clam dels nostres, però es el clam de la majoria.

La Tafanera
Remoume
del.icio.us