jordi ribo i flos

Si, aniré a sentir en Simón Rosado, al Miguel Candel, A en Joan Josep Nuet i a la Mercé Civit, sobre un tema tant punyent per nosaltres com va ser la trencadissa del PSUC.

Hi aniré a escoltar i a sentir els testimonis de gent implicada, com jo en aquells fets. Aniré a escoltar les seves reflexions de com veuen la classe obrera, que cal fer en termes d'unitat de la classe...

Hi aniré sense empanadirme de rés, però tampoc aniré per cap vendentta ni personal ni politica. Els fets van succeir, i el que cal discutir es quin rol ha de jugar el comunisme en aquest segle que ha començat. Aniré per tant, mirant cap el futur.

I per començar, vull dir que, mentre hi hagi capitalisme, el llibre escrit en 1848 per Marx i Engels té tota la seva vigència, els mètodes organitzatius adaptats a la realitat del capitalisme global d'avui, el Partit Comunista entés com instrument i no com una finalitat en sí mateix son elements essèncials, per lluitar amb éxit contra la burgesia.

No cerquem qui tenia raó, no pensem en "lo que pudo haber sido y no fue". La derrota històrica de la classe obrera a finals del segle passat ens ha de fer reflexionar, tornar a llegir els clássics (no manualitzats), Gramsci per exemple, ara que s'acompleix el seu aniversari. Rescatar els termes com "hegemonia" es esencial avui.

Feliç la idea de la gent de la célula Ramón Casanellas! Jo hi seré.