jordi ribo i flos

El 15 de Juny de 1977 vaig viure alló que anomenen alguns una jornada històrica. El meu pare i jo ens llevàvem a les set i a 3/4 de vuit anàvem al carrer Viladomat, a un col.legi privat a fer d'interventors del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Eren moltes les sensacions. El dia abans varem tindre una reunió d'interventors, al local de Muntaner 109, on els responsables electorals ens varen donar un mun d'instruccions, que ens era dificil recordar. Varem sortir però amb dues idees clares: no posar dificultats a la gent que volia votar i facilitar les coses i no deixar-nos intimidar per ningú.

Era d'una certa satisfacció veure el careto dels grissos quan entravem i els hi deiem "Somos representantes del PSUC, de los comunistas, por favor, no entren en el colegio con armas" Osti, quina disfrutada, tú!

Hi va haver dos moments molt graciosos. Un, quan el meu avi, que havia estat militant d'Estat Catalá a la República, va entrar al col.legi ensenyant la papereta del PSUC a l'interventor de una cosa que es deia "Alianza nacional del 18 de Julio", un tio que era comisari de policia a la Comisaria d'Enric Granados, va votar i va marxar aixecant el puny davant dels grissos...Inenarrable!!!!

L'altre eren els somriures de complicitat de molts veins i coneguts, que veien com el meu pare i jo feiem ostentació d'esser del PSUC, amb aquella enganxina blanca i vermella que deia "interventor", amb el logo del partit. Ells ja savien que erem comunistes, de fet d'abans de la legalització, quan el partit ens va ordenar la sortida a la llum, pero veurens a les meses electorals... amics, aixó ja eren paraules majors.

Varem fer el recompte, més de 40 vots a cada mesa, a l'eixample!!! Els tercers, per darrere del Pacte Democràtic per Catalunya i dels socialistes, el primer partit però, perque lo altre eren coalicions!

I al senat, Deu meu, només se sentia Benet, Candel, Cirici, l'Entesa dels Catalans, es a dir, l'Assemblea de Catalunya, la política d'aliances del Partit feta carn!

A les 12 de la nit anávem als jutjats, perque no ens refiavem de rés, i allá sentirem cridories. El PSUC guanya a Santa Coloma, a Sabadell, a Badalona, a ciutats del Baix... Al dia següent, el PSUC més de 550.000 vots, el primer partit a Catalunya, els psuqueros, els comunistes, els rojos... La cara del meu patró a l'empresa era un poema, els cinq comunistes reconeguts a l'empresa saltavem, els companys ens felicitàven...

Vull recordar aquestes sensacions, perque un cop més, TV·3-la teva, ahir va tornar a re-escriure la historia. No apareixen els comunistes en aquella història, no es parla de l'Entesa dels Catalans... Els hi haurem de reclamar a TV 3 la memòria històrica també? Tanta por els hi fem, que han de silenciar el paper del Partit a la clandestinitat, a la transició i en els primers anys de democràcia?

La meva indignació ja comença a desbordar-me. Potser es hora que els parlamentaris de les esquerres comencin a tractar sobre qué passa a TV3 i començar una operació de neteja, agafar el desinfectant i la gamusa i apa, a la feina. Ja estic tip de Cunis, d'Oms i de gentussa que, el que fá es ocultar l'història i falsejar les coses, i crec que no soc jo sol.

No sé si viure un altre 15 de Juny, hem de treballar fort per reconquerir l'influència i l'autoritat que teniem, i aixó es fa des de la política d'aliances i des de la participació social.