jordi ribo i flos

El passat 30 de Juny vaig estar a Srebrenica, localitat situada a Bòsnia-Herzegovina, administrada segons els acords de Dayton per la República Srpska (l'admnistració serbia de Bòsnia).

Se que tocaré un tema difícil de tractar objectivament. La visita responia a una promesa que li vaig fer a la Sra. Hajra Catic, presidenta de l'Associació de Dones de Srebrenica, que está lluitant pel dret al retorn de la gent que va haver de marxar de casa seva, i per treure de la pobresa a les dones que varen sobreviure a la massacre perpetrada pels Txetniks serbis: Més de 8000 morts, dels quals s'han recuperat gairebé 3000. La Sra. Catic va perdre el seu marit i el seu fill en aquella nit d'espant, d'assasinats i violacions. No ha recuperat el cadáver del seu fill encara. Cada fosa comuna que s'obre, hi va per fer-se els analisis d'ADN que puguin durla a recuperar les seves restes.

La Hajra es va alegrar molt de veure la gent de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO. Em va dir "sou els unics que heu vingut a veurem a mi", i jo li vaig respondre que li vaig prometre visitarla a la primera ocasió, i que allá estava, amb la gent de CCOO, perque som persones que complim amb la paraula donada.

Toto seguit van entrar al memorial: més de 2000 tombes, un llistat de més de 8000 persones, tots els homes de la comarca, musulmans majoritariament, van ser assasinats per uns criminals, davant dels ulls dels cascos blaus es van endur els homes que estaven tancats en una nau i els van matar a tots, els van enterrar fins a tres vegades després de profanar els seus cadàvers (segons els musulmans, cal enterrar la gent sencera). Els assasins es van acarnissar amb les victimes innnocents, van humiliar les dones i algunes varen patir violacions... Tot l'horror de la guerra, tots els instints mes salvatges de l'humanitat es van fer realitat aquell 11 de Juliol a Srebrenica...I sempre les dones van arrosegar tots els patiments. Soles han tirat endavant, sense suports de ningú, aixó sí, tots els polítics han anat allá a fer-se la foto, però cap d'ells ajuda.

Aquestes dones s'han organitzat, han creat dues cooperatives,una de fer roba i una altra per fabricar pasta de sopa. Gràcies a dues organitzacions franceses, tenen les máquines per fer la pasta, i necessiten una furgoneta per repartir les comandes, així que ens hem compormés a atendre aquesta necessitat.

Varem visitar una fosa comuna, que van descobrir dos dies abans. La visió d'alló em va posar la carn de gallina, em vaig acostar a la Hajra i a la seva amiga, que ploraven en silenci i les vaig acompanyar, també en el plor. Un propòsit em faig d'ara en endavant: Lluitar contra la guerra i contra qui la justifiqui, lluitar contra el dolor i per la justicia, per la veritat, perque els criminals, siguin de la etnia, religió, grup social que sigui, responguin davant de la justicia pels seus crims. Mai més Srebrenica, solidaritat amb les dones. Les dones no han de ser repós de cap guerrer, ni consolar ningú que no siguin les propies dones, victimes de la violència.

Ajudeu a conseguir una furgoneta per les dones de Srebrenica, poseu-vos en contacte amb mi.