jordi ribo i flos

Aquest mes fa 33 anys que vaig demanar-li amb un company entranyable i inovidable per a mi, i per a molts, en Manuel Sousa, mort en 2001, l'entrada al Partit, aleshores al PSUC. Era en 1974, feia un més encara no, que havia entrat a treballar a Antenas Tagra.

En Sousa em va dir que sí, immediatament em va posar en contacte amb un altre company, aquest sí que el veig cada dia, i per molts anys, l'Adoni González, que treballaba anb tot el que tenia a veure amb solidaritat, represaliat politic que va tastar, i de quina manera, les presons de la dictadura!

I fins avui, amb petites victories i grans derrotes, la vaga del 76, on vam tindre 9 acomiadats que varem guanyar,la legalització, les eleccions del 77, l'onze de setembre, la trencadissa del 81, la creació del PCC... i fins ara.

Escric aixó, a punt de fer les maletes i marxar de vacances. Osti que vell que soc! 55 "tacos", 33 de militància comunista, ja porto més anys de roig organitzat que no-organitzat, encara que jo ja havia fet les meves "cosetes" a la Universitat de Barcelona, que em costar l'expulsió en el 73.Aixó cal cel.lebrar-ho! M'en vaig a dinar amb la meva companya i amiga la Mercé Civit, la Carmeta, i suposo que en Carles!! Encara no saben aixó, així els "pillaré" de sorpresa.

Pero no es penseu, no em penso jubilar!!! Com que no tinc rés de que empanadir-me, com que tot el que he fet ha estat lluitar, de la millor manera que he sabut i pogut, per aixó segueixo sent comunista. A més, la tasca sindical que porto de cooperació internacional, em fa reafermar-me cada dia en aquests principis, en la lluita contra la injusticia i la opressió, contra el capitalisme i per una societat sense explotadors ni explotats.

I així penso morir.

Dedicat a la memoria d'en Manuel Sousa i al Secretari General del PCC, el company Mariá Pere.