Fi de curs-Força Barça
Avui es el darrer dia abans de vacances, per tant parlem d'un tema refrescant: El Barça!!!
Si, si, o potser algú pensava que no ho tocaria mai? Doncs no! Ahir va jugar el primer partit després de la desilusió de l'any passat i de la decepció de regalar una Lliga que ja estava guanyada.
Estava davant de la tele per veure aquest partit Dundee United FC - FC Barcelona, que va acabar 0-1, gol d'Henry.
Aprofito pel petit flash cultural: Com tots sabeu, al Regne Unit va esser dels primers llocs on els obrers tenien festa el dissabte per la tarda, la famosa setmana anglesa. Per la tarda (allá la tarda comença a les 13 h.), els obrers de les fabriques es juntaven per dinar i després jugar al foot-ball, i acavaben el dissabte fent reunió del seu sindicat, Es per aixó que molts equips es diuen "United" de cognom, que ve de "Union", es a dir, sindicat. D'aqui els noms de Manchester United, Sheffield United, Dundee United, Leeds United i molts d'altres. L'origen del futbol son els obrers de les mines, del textil, de les fabriques d'acer...i com que qui perd els origens, perd identitat... (Osti quina habilitat que tinc, semblo un polític al ús...)
No sé que en penseu la culerada roja, a mí em va agradar força el Touré Yaya, al fí algú al mig del camp amb poder intimidatori, així com l'Abidal, un lateral poderós, però sobre tot en Bojan, aquest nanet lleidatá-serbi. Aquest va prer crack, si no l'espatllen. Em va donar com un bon rotllo. Espero que jugant net i maco, i amb una miqueta de "pebrots", poguem tindre alegries aquest any. Una vegada més... Visca el Barça i visca el bon futbol, que no veiem desde els temps del gran Lazsli Kubala, el més gran.
Bon estiu
La Tafanera
del.icio.us
Soc un home d'esquerres, preocupat per com va el món, amb l'esperança de que les coses canviaran, identificat amb el catalanisme d'esquerra transformadora i amb el sindicalisme de classe i nacional
Hola Jordi,
Ahir no vaig poder veure el primer partit de pretemporada del Barça, així que no vaig poder veure en acció els nous fitxatges. De totes maneres, i sobre el paper, enguany tenim una planter força ampli, compensat i amb moltíssima qualitat.
Volia comentar dues coses arrel del teu escrit. La primera és per tractar una mica l'efecte de "la pressió" sobre els futbolistes. Aquests, no deixen de ser una classe de treballadors i, evidentment, de persones; així que són un grup humà que també mereix que se n'estudii el comportament. Com bé saps, estic fent pràctiques en una empresa de selecció de personal en el camp de l'enginyeria i, en el poc temps que porto treballant-hi, he pogut comprovar que la gestió de "la pressió" és una eina fonamental per fer funcionar correctament un grup humà. I és que no hi ha res que pressioni més que veure que algú pot reemplaçar el teu lloc en el grup. Aquesta és una cosa quotidiana en una empresa com la que treballo: pressió a les empreses clients perquè es decideixin a contractar als millors candidats perquè sinó els hi prendran, pressió als candidats perquè siguin valents al acceptar un canvi de feina, pressió als treballadors per assolir uns determinats objectius...
Crec que el Barça va fallar l'any passat perquè no va saber gestionar la pressió. La pressió excessiva és negativa per a la persona, no la deixa desenvolupar-se plenament i no li permet disfrutar de la seva feina i, en general, de la seva vida. En canvi, una excessiva relaxació pot provocar un conformisme massa asccentuat i desídia. Trobar l'equilibri és fonamental per al correcte funcionament d'un grup humà. Henry potser no farà 30 gols, però l'Eto'o i el Ronnie saben que ara potser poden tastar banqueta, perdre quota mediàtica, perdre contractes publicitaris perquè ja no estan a primera línia,...etc. I així amb moltes altres posicions de l'equip. Però compte! Si aquesta competència/pressió no se sap gestionar, pot fer que el grup es fracturi i deixi de competir lliurement per una posició a l'onze incial!
La segona cosa que et volia comentar és que, desgraciadament, jo no vaig poder veure mai jugar en Kubala. Per tant, m'he de creure que amb ell s'han vist els millors moments de joc del Barça. Però no ens oblidem que als anys 50-60 es jugava un joc molt menys físic i que permetia una millor exhibició de les qualitats dels jugadors tècnics. Guanyar 4 lligues als anys 90 jugant d'una manera força espectacular al futbol i tenint en compte el ritme al qual es juga ara, crec que pot fer que es posi en entredit la teva afirmació!
De totes maneres, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
Jordi | 27-07-2007 - 21:40:55 GMT 1 #