jordi ribo i flos

Ernesto Guevara de la Serna, més conegut com el Che, ara fa quaranta anys va ser assasinat per ordres directes de la CIA.

El Che Guevara, més enllá del seu paper en el procés de Cuba, realment qui és? Com és que tots els moviments progressistes del mon utilitzen la seva icona?

Moltes més preguntes surten arran d'un personatge tan determinant en el segle XX, més enllá de l'utilització que determinats "merchandisings" en fan, i per suposat, engegant a aquell lloc tan desagradable i pudent a determinades joventuts, noves generacions i demés purria, que senzillament menteixen quan parlen del Che com una persona sense escrúpols, com un mestre de terroristes o com un assasí.

El Che es generositat, donar la vida per la lluita a favor dels oprimits es donar-ho tot, i donar la vida no només es morir, es renunciar a moltes coses en lo personal, a moltes comoditats, satisfaccions, renunciar a amors, amics i gent que no veuria més.

El Che es resistència: quan no hi ha res a fer, cal saber posar un punt i final. Es com la mort del nostre president mártir Companys, fidel al seus valors, en pau amb ell mateix. Aixó es el que fa infondre valor: "Solo vas a matar a un hombre", es comparable a la frase "si la sentencia me es adversa, como espero, sepan que lo que hice fue en razón de mi responsabilidad, y sin sombra de rencor". Dignitat fins el moment suprem.

El Che es lluita contra l'imperi: "No podemos confiar en el imperialismo ni tanto así" es una frase de terrible actualitat. Arribar en política internacional a acords amb el maxim enemic, no es incompatible amb no baixar mai la guardia.

El Che es tendressa: Qui hagi vist els "Diarios de motocicleta", pot veure el testimoni de la parella de xilens comunistes, l'impressió que fan en el jove "Fuser" (primer nom de guerra del Che), o bé l'impressió que li fa la visió del Machu Pichu i després la ciutat de Lima. O si no, pot llegir la carta de comiat als seus fills. Es l'amor per la gent el que li fa agafar un fusell. El meui avi, també per amor als seus, va agafar una pistola i la seva bicicleta per anar a pendre la caserna de les Dressanes de Barcelona, el 19 de juliol de 1936

Quan van donar la noticia per TVE (la única )de la seva mort, amb els meus 15 anys, vaig sentir un gran buit. Jo no sabia gaire cosa, però intuia, al veure a casa com els meus pares ho van explicar, que estava davant una pérdua d'algú imprescindible. Quan setmanes després es va publicar la versió a Espanya dels "Diarios de Bolivia", sense el próleg d'en Fidel i a dotza pessetes, de seguida el van comprar. Pocs dies després el van retirar, i ja ho havies de buscar fora de l'estat espanyol. Aquell llibre-testimoniatge potsetr no és el millor que va escriure el Che, però está ple de vivències i autenticitat.

Les vegades que he estat a "La Cabaña", a La Habana, m'ha envait una sensació especial. He sentit la seva ombra, la seva respiració entretallada, desde la vista sobre la ciutat que va alliberar amb el poble, sentint com que la veritable tasca començaba aleshores: administrar un poble, tirar endavant la Revolució i satisfer les necessitats de la gent. Aixó es lo difícil, però per arribar-hi cal lluitar molt. Aquesta es la darrera virtut: Confiança en la gent.

Aquest crec que es el Che, aquest es el Comandante.

Hasta la victoria siempre.

Dedicat als meus amics cubans, a Aleidita i a la Cel.lula Che Guevera del PCC