jordi ribo i flos

Com li va passar a en Francesc Pi de la Serra..He estat un temps sense cantar, no es que tingués angines, ni mandra per treballar, ha estat questió de punyetes...soc poeta...

I mira que han passat coses!!! Comentaré algunes, amb el risc d'oblit d'algun tema important:

- Problema de les infraestructures, RENFE Rodalies i AVE:

Tothom sap que l'estat no inverteix en RENFE desde fa 30 anys en xarxa. No han construit ni un puto metre de via!!! Les estacions de Regional tanquen, estan en runa moltes. Que van fer en 23 anys els de CiU? On era ERC que en el primer govern asumiren responsabilitats? Que van fer el PSOE i el PP al capdavant del govern central?

Que jo sapiga, només el PSUC i els seus hereus (ICV-EUiA)estan nets i poden llençar la primera pedra...Calia la mobilització, que ha arribat tard i malament, perque els sindicats no hi eren, i aixó ho ha acabat liderant una plataforma que al final acabará convocant el 1 de maig si ens descuidem. Francament, els sindicats importants han tingut una manca d'agilitat preocupant, que caldrá redreçar. No es pot estar absent en una de les convocatòries més grans a Barcelona, després de les manifestacions contra la guerra d'Iraq.

- 90 Aniversari de la Revolució Rusa:

El 7 de Novembre (26 d'Octubre en el calendari Juliá) de 1917, els obrers i els soldats de Petrograd van disoldre el govern provisional de Kerenski i van entregar el poder al Soviet de Petrograd, que es va constituir en el nou poder de l'estat obrer i camperol que va neixer, sota les consignes de Pau, Pa i Terra, consignes democràtiques que només el proletariat va ser capaç de tirar endavant, amb el Partit ja rebateijat com Comunista de Rusia. Aquells deu dies commocionàren el món definitivament, perque rés ja no va ser el mateix, per lo bó i per lo dolent. El balanç de la URSS, fins la seva caiguda, amb errors i encerts va ser netament positiu:

- Es va mostrar que els treballadors podien dirigir un estat.
- Les conquestes socials avançaren a velocitats molt rápides: Constitució de la OIT, impensable abans de la revolució, jornada de vuit hores, sanitat i educació gratuita...
- Els oprimits varen trobar aixopluc en un estat que generosament obria les seves portes.
- La capçalera de la lluita contra el feixisme varen ser els Partits Comunistes arreu, els valors de la lluita internacionalista, les Brigades Internacionals a la guerra d'Espanya, per exemple, varen ser valors que, fins avui tota persona progressista ha d'asumir.

Els mals, per ja sabuts, no els esmento, només referirme a les encertades paraules de l'amic Josep Fontana, quan parla dels fracassos, no ja de la URSS, sino de tots nosaltres.

-Homenatge a Marcelino Camacho:

Merescudissim, que CCOO li faci un homenatge a la persona d'en Marcelino va ser un acte de dignitat encomiable, on el que va sobrar va ser els tons d'algunes intervencions, especialment d'aquells que, en un homenatge a un dels lluitadors antifranquistes i obrers més carísmátics i honestos d'Espanya, es dedicaren a esbroncar al personal, alguns amb una cara de vinagre que feia por...Quan el que corresponia era emocionar-se, riure i plorar però d'alegria, perque els bons homenatges es fan en vida i en plenitut de facultats mentals al menys, que es el que va passar. Indubtablement els que es varen lluir, segons la meva opnió foren en Gaspar Llamazares i el president del Govern, a més de la impagable Pilar Bardem.

-Reunió de sindicalistes el 1 de desembre:

Més de 200 quadres sindicals ens reunirem per parlar sobre les propostes a fer en el procés dels Congressos de CCOO, que podem resumir en una lluita decidida per millorar els salaris i les condicions de treball, no admetre reduccions en les pensions i colocar el sindicalisme de classe i nacional netament en el sí de les polítiques d'esquerres.

-Derrota de la consulta a Venezuela sobre els canvis constitucionals:

Efectivament, parlo d'una derrota de les posicions pregressistes front les conservadores. Alguna cosa ha fallat, i es possible que la pressió de l'Imperi, els milions de dólars abocats a una oposició que probablement no hagués acceptat un resultat contrari, en fí, que no es pot menysprear l'activitat de gent acostumada a impulsar cops d'estat a Llatinoamerica, però perdre, encara que sigui per la mínima es una cosa que cal reflexionar...Però qui ho ha de fer son les organitzacions obreres i sindicals de Venezuela. Nosaltres hem d'acompanyarles, de manera crítica però alhora constructiva, perque pel que sabem, el socialisme es un sistema molt més just que el capitalisme global, que és on volen tornar a portar a Venezuela els enemics de la revolució bolivariana...

El company Mariá Pere ha inaugurat el seu bloc, o al menys l'ha tret de la clandestinitat!!!!

I aviat serem al 2008.