jordi ribo i flos

Ai, els oblits!

- La mort del company Gregorio López Raimundo:

Ha mort un dels darrers referents del PSUC històric que jo conegué. En Gregori era el Secretari General quan jo vaig entrar al PSUC en 1974. No el vaig coneixer personalment fins quan el van detindre i el varen deixar anar en Desembre de 1976. Posteriorment, fins i tot el recordo quan em va signar el llibre del PSUC, que guardo a casa meva, i molts records.

Quan la trencadissa, després de les baralles internes, era una persona que sempre recordava com un home bó, la canço d'en Raimon i el seu taranná eran sempre una llum que m'indicava que s'havia de produïr algún retrobament...que fins avui encara no ha arribat.

En Gregorio simbolitza tantes coses...La lluita en la clandestinitat, la lleialtat a uns principis, la mostra que és catalá tot aquell que viu i treballa a Catalunya, malgrat que mai goses en parlar-lo, el combinar la lluita nacional i la lluita social... I ara ja no hi és.

No hi es, com no hi son en Pere Ardiaca, en Román i tants d'altres... L'exemple d'aquella generació, amb les seves errades i els seus encerts és el que queda. Sense ells, la Catalunya d'avui no existiria, sense els comunistes del PSUC històric, ni estatut, ni conquestes socials a la Constitució de 1979, ni reconstrucció social, ni rés. No permetrem que ens esborrin de la història oficial. Ni en Gregorio ni en Pere s'ho mereixen...i ens abroncarien força!

- IU Llamazares candidat:

El referèndum es produí a IU i Llamazares, sortosament ha guanyat. Potser per massa diferència, no sigui cosa que algú qued pensa que els comunistes som totalment prescindibles s'ho acabi creient. La IU plural ha guanyat sobre alguns que pensen en una IU reduïda. Ara IU som tots, i es molt gratificant veure com la marga Sanz es posa al servei del projecte comú. A veure si alguns hi posen una miqueta de seny, i tots hi posem més bona voluntat al projecte de Izquierda Unida.