jordi ribo i flos

Avui es compleixen 68 anys de l'afusellament del president Lluis Companys i Jover, advocat laboralista i defensor dels treballadors de Catalunya. Amb el seu company Francesc Layret, advocat també, assasinat pels sicaris de la patronal havien treballat junts defensant obrers dels abusos dels empresaris de l'epoca, en condicions extremadament difícils.

En Lluis Companys havia estat el primer en proclamar la República des de l'ajuntament de Barcelona, aixó va causar l'enuig d'en Francesc Maciá. Ambdós eren d'Esquerra Republicana però representgaven sectors diferents.

Companys va ser el President que més represió i situacions difícils va patir. Empresonat amb el seu govern pels fets d'Octubre del 34 fins la victoria del Front d'Esquerres a Catalunya i del Frente Popular a Espanya, retorna al seu lloc en febrer del 36. En Juliol hi ha l'aixecament feixista que fracassa a Barcelona per l'acció de les masses obreres, sobre tot de la CNT i dels cossos d'ordre públic (Mossos, Guardia d'Asalt i Guardia Civil). En 1939 ha de fugir i es entregat per la Gestapo a Franco. El tanquen a Montjuic, li fan un sumarissim i l'afusellen la matinada del 15 d'Octubre.

En Companys es patrimoni per tant de tots aquells que van defensar la República, catalans o no, de tots els antifranquistes, catalans o no i de tots els demòcrates, catalans o no. I era el nostre President, el de tots, els que el varen votar lliurement i fins i tot dels que no el votàren.

Companys era un home de profunda humanitat i rectitut. No sé si el millor polìtic del seu temps, però si la persona representativa del nostre poble. La seva mort fou una lliçó de dignitat i valor, ell va morir per una raó: el poble de Catalunya, la seva classe obrera, els camperols, els rabassaires, els comerciants...

Va salvar més d'una vida de mans dels incontrolats, va donar un sentit col.lectiu alk seu govern, plural i divers, va tenir en compte sempre als sindicats, en la pau i en la guerra, en les empreses col.lectivitzades i fins i tot en el govern de la Generalitat.

Per aixó ningú té el dret d'apropiarse ni de patrimonialitzar-lo, cap partit ni cap persona. En uns temps on la dignitat de les persones es ven molt cara, en Lluis Companys es exemple i referència.

Espero amb impaciència la nulitat del seu procés per la via que sigui, m'es igual. El que cal es restituir l'honor i el nom d'en Lluis Companys i Jover.

Ah! Algún dia espero també la rehabilitació del nom i de la trajectoria d'en Joan Comorera, una altre víctima de la dictadura franquists, el que fou Secretari de la USC i després del PSUC