CANVI HISTORIC A LA CONFEDERACIO SINDICAL DE CCOO
El fet que es produï a Madrid el passat mes de Desembre, segons la meva opinió té un carácter històric per vàries raons:
- Es posa damunt la taula les formes de fer històriques de CCOO, amb un sindicat fortament arrelat a les empreses i un discurs que recupera la terminologia de sempre (classe obrera, som part i no mediadors...)
- Es recupera la relació amb les Federacons i territoris, cada organització amb la seva sobirania i amb corresponsabilitat de sindicat general.
- Es fan unes propostes sindicals gairebé unánims (entre el 85 i 95% de vots favorables)
- Es trenca amb l'apoliticisme i es distingueix entre dretes i esquerres, des de l'autonomia sindical.
- S'acaba amb les exclusions i s'inaugura una nova etapa de participació en la gestió del projecte sindical.
Aquestes raons han mogut a gran part de la delegació catalana al congrés a votar la llista encapçalada per Ignacio Fernández Toxo, a un servidor en incorporarse al projecte COM A PART I NO PAS COM AFEGITÓ i en mostrar la plena disposició a asumir responsabilitats dins aquesta nova majoria que s'esta construïnt. Per aixó estava el número 14 i així farem.
Per tant, uns quants sindicalistes catalans i catalanes hem jugat fortament a començar a construïs aquesta nova majoria, de la qual formem part...Desitjeu-me sort!

La Tafanera
del.icio.us
Benvolgut Jordi: No sols et desitjo tota la sort del món a tu personalment, sinó a la nova direcció confederal de CC.OO. Com saps perfectament, el que es va produir el passat desembre no va ser una qüestió de sort: respón al bon treball sindical, a l'instint i la responsabilitat de classe i al respecte necessari cap a les nacions de l'Estat espanyol. La meva felicitació a tots i totes les que ho heu aconseguit: Calia recuperar CC.OO. per a la negociació i defensa dels interessos dels treballadors i treballadores de tot l'Estat a partir de posicions clares, transparents i de classe, i continuar amb dignitat en la petja de les conquestes obreres i la millora de les condicions de vida. Ara es comença a recuperar una direcció sindical que pot fer front a la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i al brutal increment de l'atur. Una direcció que estic segura entèn que la crisi no l'han de pagar els treballadors i les treballadores. Estem en el bon camí. Torno a estar orgullosa de ser de CC.OO.
àngels | 08-01-2009 - 19:10:12 GMT 1 #