jordi ribo i flos

Sobre els fets de Colombia, les FARC, Uribe i Chávez

Elecciones Colombia — Wed, 01 Jul 2009 16:17:27 +0100

Es hora de terminar con estos narcoterroristas de la FARC.

Un saludo desde Colombia.

La casa de la juventud a Asunción (Paraguay)

Nelson — Sat, 21 Feb 2009 11:00:20 +0100

Olimpia es una mierda
moqueteeeeeeeeeeeeee

CANVI HISTORIC A LA CONFEDERACIO SINDICAL DE CCOO

àngels — Thu, 08 Jan 2009 19:10:12 +0100

Benvolgut Jordi: No sols et desitjo tota la sort del món a tu personalment, sinó a la nova direcció confederal de CC.OO. Com saps perfectament, el que es va produir el passat desembre no va ser una qüestió de sort: respón al bon treball sindical, a l'instint i la responsabilitat de classe i al respecte necessari cap a les nacions de l'Estat espanyol. La meva felicitació a tots i totes les que ho heu aconseguit: Calia recuperar CC.OO. per a la negociació i defensa dels interessos dels treballadors i treballadores de tot l'Estat a partir de posicions clares, transparents i de classe, i continuar amb dignitat en la petja de les conquestes obreres i la millora de les condicions de vida. Ara es comença a recuperar una direcció sindical que pot fer front a la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i al brutal increment de l'atur. Una direcció que estic segura entèn que la crisi no l'han de pagar els treballadors i les treballadores. Estem en el bon camí. Torno a estar orgullosa de ser de CC.OO.

Parlem·ne de la crisi...parlem del capitalisme!

àngels — Fri, 31 Oct 2008 10:22:19 +0100

Hola, Jordi! Crec que sí que és també una crisi de sobreproducció... Precisament perquè els salaris han anat disminuint en termes reals, perque no s'ha comptat en l'IPC l'increment de l'habitatge i dels tipus d'interès de les hipoteques, perque s'ha ofert crèdits com a caramels a uns interessos d'usura, perque les polítiques redistributives s'han fet darrerament a favor dels poderosos, i perque (emprant paraules de Keynes) no hi ha prou demanda solvent per a tota la producció (bona part ecològicament nefasta i des del punt de vista de les necessitats, inútil). Hi ha tres factors que crec especialment interessants: 1) el sistema monetari i financer que dona grans privilegis al dòlar i que va neixer amb el triomfalisme dels USA desprès de la IIGM, 2) el 89 se li obren al capitalisme unes bandes d'expansió inesperades quan s'enfonsa la URSS i amb ella pràcticament la majoria de països de socialisme real i 3) el 90 s'aprova el Consens de Washington amb les polítiques que s'arrosseguen fins ara... El model neoliberal a la descarada que s'ha anat construint des d'aleshores de privatitzacions i desregulacions i major explotació dels poderosos sobre la immensa majoria de la Humanitat ens ha portat aquí... Estic fent un article des d'aquest enfocament, i ja t'avisaré quan el publiqui. Una abraçada!
àngels

Les empreses i els objectius del mil·lenni

àngels — Tue, 21 Oct 2008 16:21:24 +0100

Jordi, el que comentes és molt cert. Hi ha molta gent que s'estarrufa de viure en una "democràcia" i no s'adona que en tant la democràcia no entri a les llars i a les empreses no la podrem donar per bona. Les empreses no accepten la seva responsabilitat social ni pels costos econòmics, socials i ecológics que externalitzen. I ja que el sistema els dona llicència per explotar éssers humans, haurien d'actuar amb una certa ética... Però, qué dic? Com diu Michel Collon, no hi ha tigres vegeterians. Una abraçada.

Les empreses i els objectius del mil·lenni

Roque — Sat, 18 Oct 2008 07:34:48 +0100

Molt bo l'article. Endavant

temps de debat, temps de sindicalisme de classe

angels — Wed, 28 May 2008 18:42:28 +0100

hola, Jordi, i moltes gràcies pels missatges tant carinyosos que has penjat en el meu bloc! Saps que l'afecte que em demostres és correspost, com no podia ser d'altra manera per com ets com a persona i per les idees que compartim, des de fa tant de temps! Em llegiré amb calma el teu post i ja tindrem ocasió de comentar-lo. Una abraçada, company!
àngels

La lucha de los trabajadores desde una perspectiva internacional

victor — Mon, 26 May 2008 19:24:31 +0100

Pronto vendrán las elecciones europeas. En las anteriores, el numero dos de IU-ICV fue Raul Romeva. No tengo nada en contra la coalición.Más aún, la considero necesaria. Pero también considero que este personaje es un INDESEABLE. Se ha dedicado a reunirse con el Dalai Lama y ha tildado a Cuba de dictadura.

Estas son sus palabras:

“Son numerosas las alarmas que nos indican queel régimen cubano sigue aplicando una política de represión ante las opiniones disidentes, de encarcelamiento arbitrario de grupos opositores, de hostigación constante a todo aquél que manifiesta una postura contraria a la gubernamental. Es también preocupante, por otro lado, la represión contra colectivos a los que desde el régimen se haestigmatizado tales como homosexuales o ciertos intelectuales. El caso concreto que nos ocupa, la prohibición del régimen a dejar salir del país a las Damas de Blanco para que reciban el premio Sakharov, es sólo un ejemplo más de esta preocupante situación.

No obstante, la política de bloqueo y aislacionismo a la que varias potencias occidentales han sometido a Cuba durante décadas sólo ha servido paraque los sectores más duros del régimen vean reforzada su postura. Por ello celebro que en junio de 2005, el Consejo de la Unión Europeadecidiera ofrecer de nuevo un espacio de diálogo político a Cuba. Con ello se pretendía, entre otras cosas, empezar a preparar el terreno de lo que muchos y muchas esperamos que sea una inminente transición haciala democracia.

Quienes hemos sufrido una dictadura sabemos lo difícil que es construir una democracia, especialmente cuando quienes deberían ser tus aliados desde fuera te dan la espalda. En este sentido, resulta esperanzador ver como están apareciendo cada vez más grupos comunitarios, universitarios y científicos, tanto en medios rurales como en las ciudades, bajo el techo de las iglesias o encentros educacionales y sociales, que antes no existían y cuyo trabajo puede constituir una contribución valiosa al desarrollo político en Cuba.

Ya es hora de que el régimen cubano entienda que su futuro no pasa por mantener el estatus quo actual, sino por afrontar de forma seria y creíble esta transición que, sobre todo, reclama el mismo pueblo cubano.”

Fijate que hace un paralelismo entre la dictadura franquista y la Cuba socialista. Reclama una transición, supongo que al capitalismo, o sea,lo mismo que solicitan los EE.UU. Y además tiene la desfachatez de presentarse como conocedor de la verdadera voluntad del pueblo cubano, con lo que deslegimiza al actual gobierno. Y esto con los votos de izquierda. !TERRIBLE¡

Recordarem Gregorio López Raimundo

Jordi Ribó i Flos — Wed, 13 Feb 2008 11:03:23 +0100

L'acte d'ahir va esser el reconeixement que en Gregorio i tota la seva generació, a més de tots els antifranquistes es mereixien. Les petites taques sectàries d'algú que va intervenir no deslloueixen un acte emotiu, profundament polític, que com va dir la meva amiga Montse "va esser capaç d'aplegar tota la familia psuquera" Només una pregunta, que em dol fer-la, però que no puc deixar de fer-la en veu alta:

Per que no hi eres, Raimon?

Recordarem Gregorio López Raimundo

Angels — Tue, 12 Feb 2008 12:53:50 +0100

Jordi: Avui no podré acompanyar-vos a l'homenatge, però em sentiré entre vosaltres. Actes com els d'aquesta tarda reforcen el fil roig de la nostra història i ens ajuden a seguir endavant amb més força per construir la necessària pàtria del demà. Una abraçada,
àngels

EL FRANQUISME REVIU I ES REENCARNA EN EL PP I LA DRETA CATALANO-BARRETINERA CERCA UN LLOC SOTA EL SOL

Jordi — Fri, 08 Feb 2008 23:08:02 +0100

Buonasera des de Florència!

Aprofitant la meva estada a Itàlia he intentat assabentar-me una mica de la realitat política d'aquest gran país. Ara mateix, el més calent és a l'aigüera, perquè la setmana passada va caure el Govern Prodi i aquesta setmana s'han convocat les eleccions legislatives per al proper 13 d'Abril. Pel que he pogut saber, la llei electoral italiana afavoreix l'entrada tant al Senat com al Congrés de formacions polítiques amb un percentatge no massa elevat de vots, de manera que l'arc parlamentari italià està format per moltíssims partits. L'equilibri de les majories de Govern és sempre complicat perquè és difícil que aquesta gran quantitat de partits (ja siguin d'"esquerres" o de "dretes")es posin d'acord en la majoria de qüestions. Per altra banda, aquesta diversitat de partits permet que més sensibilitats polítiques i socials tinguin veu en el debat polític. De fet, l'acord sobre una nova Llei electoral (que hauria d'acabar amb aquesta gran quantitat de partits amb representació parlamentària) ha estat un dels elements de debat més importants d'aquesta legislatura.

Bé, feta aquesta breu (i poc acurada) introducció, te volia demanar una mica d'informació sobre el partit d'esquerres que s'acaba de crear (Arcobaleno) i que reuneix a Rifondazione Comunista, PCI, Els Verds i a un altre partit que ara no recordo. És com una espècie de Izquierda Unida a la italiana? Tindran llistes unitàries al Senat i al Congrés? Què en penses? Creus que és una bona idea concórrer separats el centre-esquerra (ara agrupat dins el Partito Democratico)? Per altra banda, he llegit que Walter Veltroni (alcalde de Roma i cap del PD) ha dit que no vol aliançes amb ningú i que el PD anirà sol a les eleccions, així que potser ja era impossible entendre's amb ells. De totes maneres, tenint en compte la mala imatge mostrada i la poca traça del Govern de centre-esquerra de Prodi (almenys en els últims mesos, i que tant ha reforçat la imatge i les expectatives electorals d'un paio tan lamentable com Silvio Berlusconi), no hagués estat més encertat una llista unitària que plantés cara al bloc de dretes (Forza Italia, Aleanza Nazionale i UdC)?

Una altra reflexió que m'agradaria compartir amb tu és com de crua és la política aquí. Crec que a Catalunya i Espanya encara hi ha certes reticències i tabús a l'hora de parlar de certs temes. Aquí, en canvi, tot és d'una evidència i d'una cruesa que, a vegades, espanten. Tots aquests formalismes (el que es coneix com a "políticament correcte") s'han deixat de banda. Les propostes i idees sobre temes com la immigració, la religió, els drets civils, etc. s'expressen sense embuts. Això fa que es diguin moltes barbaritats (no oblidem que Alleanza Nazionale és un partit neo-feixista pur i dur, però no només ells), però també que aflorin debats molt més profunds i menys "encarcarats". Potser el preu a pagar és elevat (sentir algunes animalades fa ràbia), però almenys es deixen de tonteries i formalismes i van al gra. Si un partit és de dretes, ho és i ho diu. Si un altre és d'esquerres i comunista ho diu. I punt.

I què vols que et digui, m'agrada aquest manera de fer dels italians! Van de cara, diuen les coses pel seu nom i no se n'amaguen! Bé, fins aquí aquesta poc elaborada reflexió sobre la vida política italiana! Espero que ben aviat em puguis donar el teu punt de vista sobre aquestes qüestions que t'he comentat.

Per altra banda, et voldria demanar una article sobre els conflictes a Esquerra Unida del País Valencià. Jo ho he estat seguint (a Vilaweb.cat en donen notícies bastant sovint), però voldria tenir un altre punt de vista. Si no et compromet a res, t'ho agrairia!

Gràcies i fins aviat!

EL SINDICALISME DE CLASSE AL CARRER

Jordi — Fri, 08 Feb 2008 22:34:28 +0100

Ciao des de Florència!
Ja feia molts dies que no escrivia al teu blog i ja en tenia ganes! Primer de tot, vull dir-te que estic molt d'acord amb el que escrius en aquest article. Crec que les organitzacions socials, siguin del caire que siguin (veïnals, sindicals, culturals, etc.) han de buscar una millora constant i integral de les condicions de vida dels ciutadans en tots els àmbits. S'ha de lluitar per millorar les condicions laborals, però també tots aquells aspectes que afecten a la vida quotidiana d'una persona i que es troben fora del lloc de treball. En aquest sentit, només volia dir-te que el que crec que el nostre col·lectiu (els joves d'entre 18-30 anys) percebem una certa difusió (poca concreció) en les propostes polítiques de molts partits. Hi ha moltes propostes, però poques són concretes. Potser centrar-se en menys aspectes (educació, accés a la vivenda, atur, salaris i serveis universals, per exemple), però dedicar-los una atenció major ajudaria a fer més entenedor tant el missatge polític com el sindical. En un món tant mediatitzat com el nostre, els missatges clars i directes s'agreixen! Bé, potser m'he desviat una mica del tema central del teu article, però volia deixar constància d'aquesta opinió! Ànims i fins aviat!

La casa de la juventud a Asunción (Paraguay)

Parapiti Pora — Tue, 11 Dec 2007 22:57:41 +0100

GRAN ESTAFA POLÍTICA DE LA DERECHA PARAGUAYA

2007-11-27

Por Luis Agüero Wagner .
Escritor y cronista paraguayo

Gran estafa política-Paraguay en ancas del impulso de la izquierda

Apoyado por los sectores más retardatarios de la sociedad paraguaya, como los Maccartistas propietarios de medios de comunicación que prosperaron empresarialmente gracias al dictador anticomunista Alfredo Stroessner, saltó a la arena política el obispo Fernando Lugo, presentado por tendenciosos allegados como incuestionable portador de credenciales izquierdistas y con una supuesta militancia en el movimiento de la Teología de la Liberación a cuestas.
Poco duró la ilusión. Al poco tiempo de su intempestiva aparición en el escenario, dejó de lado a los sectores revolucionarios para abrazarse con los exponentes más representativos en Paraguay del entramado imperialista montado por la IAF-NED y USAID, así como para acercarse a sectores de funestos antecedentes en materia administrativa. Hoy quienes integran su entorno niegan todo vínculo con Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa, Fidel Castro y el anti-imperialismo y la izquierda latinoamericana que invocaron para ganar notoriedad.
Hábiles pescadores en río revuelto, , agentes del consenso de Washington y enemigos declarados del MERCOSUR pretendieron así hacerse pasar por "izquierdistas" para alcanzar el poder en Paraguay, en ancas del impulso de izquierdas y el Socialismo del siglo 21. Se cuentan entre ellos:
* Guillermina Kanonikoff y Raul Monte Domecq, financistas de Lugo. Reciben dólares de USAID a través de la ONG fantasma Gestión Local.
*Camilo Soares, agente de la NED, referente de la Casa de la Juventud, beneficiaria de Dólares de la IAF.
*PMAS: partido surgido gracias a la acumulación de dólares del grupo anterior, recibió en el 2004 127.000 dólares de IAF, institución manejada por George W. Bush.
*Ricardo Canese, dirigente de Tekojoja. Propagandista de los planes de biocombustibles de George W. Bush.
*Aldo Zucolillo, ex propagandista del dictador Stroessner, mecenas del centro de detención y torturas de la dictadura paraguaya y alabardero del genocida Jorge Rafael Videla, hoy entusiasta impulsor de la candidatura de Fernando Lugo.
*Julio Benegas, empleado de Zucolillo en su diario ABC color, signatario de acuerdos con AFL-CIO, reputado peón de los fraudes imperialistas.
En su avidez por acumular indiscriminadamente el apoyo de sectores retardatarios, hoy el entorno luguista rinde pleitesía a Humberto Rubín, figura emblemática del intervencionismo imperialista de la Nacional Endowment for Democracy en Paraguay.

INFORMES ESTADOUNIDENSES

De acuerdo al informe de actividades de las aludidas agencias norteamericanas y los planes para el nuevo siglo pueden encontrarse los siguientes datos sobre estos puntales del luguismo:

GESTION LOCAL (Raúl Monte Domecq y Guillermina Kanonnikoff). Recibe fondos de USAID "para la publicación de material didáctico para comisiones vecinales". Vale recordar que USAID es una organización del imperio que otrora proveyó identificaciones a torturadores y represores enviados para defender el inicuo sistema de dominación pro-imperialista en el Cono Sur. Cuando los Tupamaros secuestraron al famoso adiestrador de represores Dan Mitrione en Uruguay, le incautaron credenciales del BID y de USAID, entre otras.

CASA DE LA JUVENTUD-PARAGUAY- PARTIDO MOVIMIENTO AL SOCIALISMO. En el 2004 la Casa de la Juventud recibió 127.000 dólares, por dos años, que "proporcionará apoyo institucional, educativo y técnico a organizaciones para jóvenes. La donación de la IAF apoyará la participación de los jóvenes en audiencias públicas, fortalecerá sus destrezas para la búsqueda del consenso y financiará el diseño de campañas públicas de información y el otorgamiento de pequeñas donaciones a jóvenes paraguayos de aproximadamente 10 localidades. "La Casa" espera beneficiar a cerca de 4.200 jóvenes de vecindarios de bajos ingresos". Sus referentes principales son Rocío Casco y Karina Rodríguez. (Nota: Camilo Soares, vinculado a la Casa de la Juventud, y Richard Ferreira, del Sindicato de Periodistas del Paraguay (SPP), asistieron a la Segunda Asamblea del Movimiento Mundial por la Democracia, organizada por la National Endowment for Democracy, realizada en la ciudad de São Paulo, Brasil, del 12 al 15 de noviembre del año 2000. World Movement for Democracy - Second Assembly Report- Fuente: http://www.wmd.org/second_assembly/participants.html)
También vale acotar que Camilo Soares fue integrante de la agrupación Patria Libre, vinculada por los organismos represivos a varios secuestros , sin haber sufrido jamás persecución, hecho que ha generado suspicacias entre los integrantes de PPL refugiados en el exterior o detenidos en cárceles de Paraguay.

FREEDOM HOUSE. (Casa de la Libertad) fue fundada en 1941, "para consolidar las instituciones libres en el país y en el extranjero". Actualmente cuenta con 4.000 miembros. La Casa de la libertad ha recibido y recibe financiamiento del gobierno de los EEUU a través de la National Endowment for Democracy (NED). Este fondo se canaliza a través de la Casa de la Libertad para organizaciones privadas en el extranjero. Los beneficiarios de la NED, a través de la Casa de la Libertad, incluye a países como Sudáfrica, la ex Unión Soviética, Costa Rica, Paraguay, El Salvador, Honduras, Guatemala, Pakistán, Polonia, Hungría, etc. Por consiguiente, la Casa de la Libertad funciona como un embudo por donde pasan los fondos que concede la NED. Un ejemplo en Paraguay es Radio Ñandutí, que a través de la Casa de la Libertad ha recibido importantes sumas de dinero de la National Endowment for Democracy (NED).
Leonard Sussman, agente de la CIA y Director Ejecutivo de la Casa de la Libertad, realizó una visita a Paraguay a fines de 1987, siendo uno de sus principales favorecidos el sr. Aldo Zucolillo, quien a través de su diario ABC Color publicitó entusiastamente la candidatura de Fernando Lugo. El obispo por su parte acusó sumisión a las pautas editoriales del periódico en varios temas, como el de Itaipú y Yacyretá, utilizados por Zucolillo para atacar al MERCOSUR en beneficio de intereses norteamericanos.
La NED es un organismo creado como alternativa a la CIA por el imperio, hoy controlado por la mafia batistiana, donde brillan criminales como Luis Posada Carriles, Adolfo Franco, etc.

También se cuentan entre empleados de Zucolillo exponentes como Julio Benegas, signatario de acuerdos con la AFL-CIO, reputado peón en los fraudes imperialistas.

El 21 de setiembre de 2005 fue firmado entre el Sindicato de Periodistas del Paraguay (SPP), el Sindicato Nacional de Trabajadores de la Prensa (SITRAPREN) y el auspicio del Centro Americano para la Solidaridad Sindical Internacional de la AFL-CIO, un proyecto con miras a lograr el fortalecimiento sindical en ambos sindicatos. El proyecto se firmó en Asunción con la presencia del representante del Centro de Solidaridad, oficina para Sudamérica, Sr. Bryan Finnegan.
La AFL-CIO ha apoyado todas las grandes guerras imperialistas de los USA (Corea, Vietnam, Afganistán, Yugoslavia e Irak), así como todas las grandes intervenciones estadounidenses (Guatemala 1954, Chile 1973, Guayana 1955, Irán 1955, Panamá 1980, Granada 1983 y Venezuela en el 2002. –
También escribe en ABC color (de Zucolillo, insistimos) Ricardo Canese, quien apoya en sus columnas la política energética de George W. BUSH.
RADIO CARITAS. Recibió 40.000 dólares de la embajada para "sus programas de educación cívica, consistentes en entrevistas con tribuna libre". LUIS AGÜERO WAGNER

ELS SALARIS I LA LLUITA PER LA PLUSVÀLUA

Jordi — Sat, 03 Nov 2007 23:10:46 +0100

Hola des de Florència!
Demà espero comentar el teu escrit, que no he tingut temps de llegir en profunditat! Em sap greu...
Per altra banda, et volia comentar un blog de dos nois de Barcelona que analitzen d'una manera precisa tot el que envolta el món del futbol: http://futbolitis.blogs.terra.es/.
És senzillament brutal, tenen una clarividència impressionant!
Records

ELS SALARIS I LA LLUITA PER LA PLUSVÀLUA

Angels — Mon, 15 Oct 2007 14:51:03 +0100

Hola, Jordi! També d'acord amb el que dius, però crec que val la pena emmarcar la lluita per la plusvàlua en un contexte més ampli. Amb el teu permís convido a que les persones que treballeu temes sindicals us baixeu des del meu blog el llibre "Rethinking Informalization" editat per Lourdes Beneria. Espero que en facis propaganda per CC.OO. Una abraçada,

ELS SALARIS I LA LLUITA PER LA PLUSVÀLUA

Jose Martín — Sun, 14 Oct 2007 17:54:41 +0100

Totalment d'acord.
El sindicalisme és una peça clau, ara bé, la mobilització d'uns treballadors totalment alienats pel capital, amb un horitzó exclusiu d'augmentar la felicitat a través de l'augment del consum, ho converteix en una tasca difícil i, en especial, com bé dius, quan tothom ha de tenir clar que no ho podrà solucionar amb la primera revisió del conveni, sinó que cal tenir una perspectiva més gran en el temps.

aALS 40 ANYS DE L'ASSASINAT DEL "CHE"

Jordi (àlies \ — Sun, 07 Oct 2007 19:47:25 +0100

Hola Jordi!Aquest és el meu segon comentari des de Florència, ja que últimament no havies deixat gaires més escrits! Bé, ja tenia ganes de llegir el teu nou escrit i poder-lo comentar una mica! La veritat és que jo del Che tampoc en sabia gaire (i amb això no vol dir que ara en sàpiga molt més...), però amb les coses que m'has anat explicant al llarg dels anys i amb el que he pogut anar llegint, he descobert un personatge realment fascinant. Per altra banda, volia comentar-te que la pel·lícula "Diarios de motocicleta" em va agradar moltíssim i em va semblar una aproximació a la persona que hi ha darrera del mite del Che molt i molt acurada! Espero que algú en faci una altra des del mateix punt de vista, però explicant els seus anys de maduresa. Crec que seria una gran notícia! demà intentaré comentar-te un parell de coses florentines/italianes, a veure què et semblen!

FI DE VACANCES, APA SOM-HI!!!

Jordi — Sat, 08 Sep 2007 18:41:37 +0100

Hola Jordi! Aquest és el primer comentari que t'escric des de Florència! De moment les gestions per a trobar allotjament no han acabat de funcionar, pq les habitacions que hi ha per llogar són bastant xungues (o molt cares!). Dilluns he quedat amb un home d'una immobiliària i crec que aquesta serà la millor solució. Espero tenir-ho tot solucionat de cara a dilluns o dimarts!
Respecte al teu escrit, estic d'acord en tot el que dius! Això sí, no "t'excitis" tant de pressa, que tornant de vacances això no pot ser pas bo!
Fins aviat!

El apagon

jordi ribó i flos — Sat, 28 Jul 2007 11:51:04 +0100

Per força tinc que discrepar d'en Jordi. Els mecanismes de control son condició necessària pel bon funcionament del servei, però no resoldrán aixó per sí sols, Es de calaix de que una empresa pública, pel fet de ser-ho no funciona necessàriament bé, però en un sistema, on a més dels controls, s'eviti l'especulació i hagi un control de l'estat sobre ella, no només es més democràtic, si es fa bé és més eficaç. A més, ha d'haver un control dels treballadores en la producció, es a dir, cal discutir el cicle productiu, en aquest cas l'energia. Imaginem doncs, si la garantia és que hi hagi controls, no passaria rés si la'aigua fora de titularitat privada, Quan una cosa es privada, vol dir que algí s'enriquirá amb l'explotació del curs, i per tant, algú s'empobrirá. Está aquí el "rotllo", m'es igual que el burges propietari sigui catalá o de Castilla-León, si el que fa es apoderarse d'un recurs i especular amb el preu... El capitalisme té un sistema de reproducció i generador de riquesa basat en l'explotació, i és per aixó que és intrínsedcament pervers. Home, sempre es millor que m'exploti en Pujol, que al menys és un demócrata, que no pas la Duquesa de Alba, que és una feixista, però la contradicció de classe segueix existint. Una altra cosa es l'eficàcia, i és que en mig del capitalisme, a pocs dels poders fáctics interessa que les empreses públiques funcionin bé.

Ens veiem a Copons, xato, i vigila els canvis de manguera (je,je,je)

El apagon

Jordi — Sat, 28 Jul 2007 10:44:27 +0100

Hola Jordi,

Des de la meva modesta opinió, a Espanya el problema no és que una empresa sigui de titularitat pública o privada (Renfe és pública i el servei que dóna és lamentable), sinó l'aplicació de l'ideari nacionalista espanyolista més ranci a la direcció de grans empreses. El que ha passat aquesta setmana és una demostració més dels perills del nacionalisme español aplicat a la gestió de grans empreses.

No comparteixo la majoria de les tesis del senyor Félix de Azúa, columnista habitual del diari "El Periódico", però crec que avui (dissabte 28/07/2007) l'encerta totalament en el seu article. L'ideari de la "una, grande y libre" rau encara en la mentalitat de molta gent i, a més, molts dels dirigents de l'antic règim franquista han estat col·locats en llocs clau de l'economia espanyola. Per altra banda, hi ha les grans famílies poderoses i influents de tota la vida, que segueixen exercint la seva força des de l'ombra, però aquest és un altre tema del qual ja parlarem en una altra ocasió (què et sembla Jordi: per quan un article sobre aquesta gent?!).

Des del meu punt de vista, el problema és l'aplicació dels correctes mecanismes de control sobre el servei que donen les empreses. Per altra banda, tampoc li donaria la culpa del que ha succeït al sistema capitalista. Una de les màximes del sistema capitalista és que qui té diners encara en vol aconseguir més. Seguint aquesta lògica, les empreses (públiques o privades) haurien d'invertir els diners suficients per tal de continuar guanyant molts diners gràcies als catalans/es, que viuen en un país que és el motor d'Espanya i una de le zones amb més dinamisme econòmic, industrial, comercial i turístic del sud d'Europa. O es que potser les facturacions d'aquestes empreses (renfe, Endesa, Iberia,...) són degudes al que guanyen a altres llocs de l'Estat espanyol?? Em sembla que no...

El problema és que es gestionen aquestes no des d'un punt de vista capitalista, sinó des d'un nacionalisme espanyolista que veu els catalans com a ciutadans de segona. Siguin privades o públiques, aquestes empreses haurien de ser gestionades amb una altra mentalitat. Sinó, mai deixarem de patir aquests problemes.

BUONE VACANZE JORDI! CI VEDIAMO IL PROSSIMO FINE DI SETTIMANA A COPONS!!

El apagon

Marcello Lachi — Sat, 28 Jul 2007 01:11:21 +0100

Ahora la ENEL se va a comprar Endesa y volverán a una empresa de propiedad pública, aunque de propiedad pública italiana... por lo menos hasta que no vuelva el Berluska.
chau

Fi de curs-Força Barça

Jordi — Fri, 27 Jul 2007 21:40:55 +0100

Hola Jordi,

Ahir no vaig poder veure el primer partit de pretemporada del Barça, així que no vaig poder veure en acció els nous fitxatges. De totes maneres, i sobre el paper, enguany tenim una planter força ampli, compensat i amb moltíssima qualitat.

Volia comentar dues coses arrel del teu escrit. La primera és per tractar una mica l'efecte de "la pressió" sobre els futbolistes. Aquests, no deixen de ser una classe de treballadors i, evidentment, de persones; així que són un grup humà que també mereix que se n'estudii el comportament. Com bé saps, estic fent pràctiques en una empresa de selecció de personal en el camp de l'enginyeria i, en el poc temps que porto treballant-hi, he pogut comprovar que la gestió de "la pressió" és una eina fonamental per fer funcionar correctament un grup humà. I és que no hi ha res que pressioni més que veure que algú pot reemplaçar el teu lloc en el grup. Aquesta és una cosa quotidiana en una empresa com la que treballo: pressió a les empreses clients perquè es decideixin a contractar als millors candidats perquè sinó els hi prendran, pressió als candidats perquè siguin valents al acceptar un canvi de feina, pressió als treballadors per assolir uns determinats objectius...

Crec que el Barça va fallar l'any passat perquè no va saber gestionar la pressió. La pressió excessiva és negativa per a la persona, no la deixa desenvolupar-se plenament i no li permet disfrutar de la seva feina i, en general, de la seva vida. En canvi, una excessiva relaxació pot provocar un conformisme massa asccentuat i desídia. Trobar l'equilibri és fonamental per al correcte funcionament d'un grup humà. Henry potser no farà 30 gols, però l'Eto'o i el Ronnie saben que ara potser poden tastar banqueta, perdre quota mediàtica, perdre contractes publicitaris perquè ja no estan a primera línia,...etc. I així amb moltes altres posicions de l'equip. Però compte! Si aquesta competència/pressió no se sap gestionar, pot fer que el grup es fracturi i deixi de competir lliurement per una posició a l'onze incial!

La segona cosa que et volia comentar és que, desgraciadament, jo no vaig poder veure mai jugar en Kubala. Per tant, m'he de creure que amb ell s'han vist els millors moments de joc del Barça. Però no ens oblidem que als anys 50-60 es jugava un joc molt menys físic i que permetia una millor exhibició de les qualitats dels jugadors tècnics. Guanyar 4 lligues als anys 90 jugant d'una manera força espectacular al futbol i tenint en compte el ritme al qual es juga ara, crec que pot fer que es posi en entredit la teva afirmació!

De totes maneres, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!

33 anys de militància comunista

Sandro — Thu, 26 Jul 2007 13:50:09 +0100

Bé, tot i aquest oficialisme tan ostentós (jeje), moltes felicitats, Jordi!

El apagon

Credito — Thu, 26 Jul 2007 11:28:38 +0100

Barcelona a oscuras
La primera noche sin suministro eléctrico en Barcelona no tuvo muchos incidentes, aunque el hecho de que semáforos y farolas no funcionasen complicó ligeramente el tráfico. El Instituto Municipal de Mercados de Barcelona (IMMB), que gestiona la red de mercados municipales de Barcelona, instaló ayer generadores de electricidad en los dos mercados municipales del barrio de Gràcia, lo que permitió devolver plena normalidad a los mercados de esta zona. Hasta el momento, el IMMB ha recibido varias consultas que con malestar preguntaban cuándo se iba a restablecer el servicio y sus consecuencias. El secretario general de la Confederación de Comercio de Cataluña, Miguel Ángel Fraile, trasladó el malestar del colectivo de comerciantes que declaran han pasado "del estupor a la indignación".

¿Qué queda de aquella Barcelona del 92 que "deslumbró" al mundo?
Pues eso... las cenizas.

Carlos Menéndez
http://www.creditomagazine.es

El apagon

Jose Martín — Thu, 26 Jul 2007 11:16:29 +0100

Totalmente de acuerdo en las responsabilidades y en las soluciones.

VISITA A SREBRENICA

Angels — Sat, 21 Jul 2007 17:51:55 +0100

La sensibilitat que demostres en aquest article, Jordi, no em ve de nou. I t'agraeixo que insisteixis en el paper molt destacat --imprecindible-- de les dones en els processos de pau i en la lluita per aconseguir-la. Una abraçada!

Ara ja fa trenta anys

Jordi — Wed, 20 Jun 2007 19:57:02 +0100

Hola Jordi,
La veritat és que actualment és difícil tenir accés a informació contrastada, sòlida i verídica sobre mols temes. L'actual societat de la informació és, curiosament, la que més ignorants i desinformats genera, ja que tenir accés a moltes fonts d'informació (internet, ràdio, TV, diaris,...etc) no vol dir necessàriament tenir accés a informació verídica i de qualitat.

Per això et dono tot el meu suport per tal de que continuïs difonent el teu testimoni sobre moltes coses que han passat en el nostre país, per tal de poder tenir un contrast amb la versió "oficial".

Fins aviat!

Ara ja fa trenta anys

antoni-italo — Wed, 20 Jun 2007 15:27:57 +0100

Suposo que quan el Fontana afirma que és un error fer la història dels partits a través del relat de l'actuació dels seus dirigents i dels seus documents oficials; és precisament perquè hi ha alternatives, com aquest relat sobre el 15 de juny del '77.

De totes maneres, que els comunistes juguessim (més aviat juguessiu!) un paper fonamental per tal de recuperar les llibertats democràtiques a Catalunya, és algo que incomoda a molts; prefereixen en canvi parlar del PSUC de la guerra civil, i no és casual.

Així que amb tanta energia com volem recuperar la memòria de la segona república, hauriem de recuperar la memòria de la lluita per les llibertats democràtiques durant el franquisme.

"Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" (per cert, perquè serà que quasi mai s'esmenta on militaven bona part dels amnistiats?)

Ara ja fa trenta anys

Gerard — Wed, 20 Jun 2007 14:45:47 +0100

company Ribó, gràcies pel teu valuós testimoni personal. Jo també m'he indignat amb el curiós repàs a la història recent de la democràcia d'aquest país que ha fet TV3.

Ara ja fa trenta anys

Andreu — Sat, 16 Jun 2007 12:05:20 +0100

Totalment d'acord amb la crítica a TV3. Els exemples són nombrosos. Amb tota la història de la no renovació de la llicència del RCTV, han arribat a dir que es tracta d'un "tancament decretat personalment per Hugo Chávez".

AVANT 2007

Toni Salado — Wed, 13 Jun 2007 09:43:37 +0100

M'he canviat el blog, perque el de blocat em donava molts problemes.
Obviament, el teu bloc està linkat al nou.

La nova direcció és:

http://blocpolitikon.blogspot.com

AVANT 2007

angels — Fri, 08 Jun 2007 20:14:03 +0100

Jordi, no podré estar amb vosaltres, però em sentiré representada per molts i moltes de vosaltres, i especialment per tu. Una abraçada.

De quina llibertat de premsa estem parlant?

angels — Thu, 31 May 2007 16:40:20 +0100

Tens molta raó i et quedes curt. No hi ha un pam de net a la premsa privada i la televisió "pública" de casa nostra. Han barrejat desinformació amb amenaces i pors difuses, han fomentat l'abstenció, s'han explaiat amb tot el que no funciona i han amagat el que millora, i ara van tots a una (fins i tot part de El Pais) contra Zapatero. La millor campanya per CiU la dirigeix Josep Cuní amb els diners dels nostres impostos, i el pitjor de tot, és que crea mala maror i inquietud, es fomenta el descontentament i desprestigi de la política, i utilitza amb poca cura tots els ingredients perillosos per a la democràcia. Ah! i els i les comunistes ni existim!

Jo aniré a la UPF Dijous

Jordi Ribó Flos — Tue, 29 May 2007 07:32:31 +0100

Osti!!!! Em vaig oblidar del professor Delgado!!!! Ho sento, també la seva opinió compta.

Jo aniré a la UPF Dijous

Quim — Mon, 28 May 2007 18:05:43 +0100

Allà ens veurem Jordi. Te'ns més raó que un sant (no sé que tindrà a veure la raó amb la santitat, però en fi...), que ningú vagi aquest dijous esperant furgar en el passat, és un acte pensat pel present i el futur, i el passat en tot cas ens serveix per situar-nos però mai més volem que serveixi per dividir!.

Ens veiem dijous, una abraçada guapo, cuida't!

La casa de la juventud a Asunción (Paraguay)

Xavi Cutillas — Wed, 23 May 2007 15:24:19 +0100

Que passa Jordi? Ja t'ho deiem que aquesta gent valia la pena, o no? A nosaltres ens toca donar-los suport. Més encara. En tots els camps en els que ells treballen que son una pila. I no nomes això, sinò intercanviar, compartir i aprendre. Salut xaval, i que tinguis bon viatge de tornada. El diumenge t'esperem al Fira Palace per a celebrar que la Isabel serà una bona regidora.

¡Oh Sielos! La Pantoha ettá presa

Jordi Ribó i Flos — Mon, 14 May 2007 18:24:42 +0100

Hola Jordi:

Jo aixó si que no sé com va, però pots escriure a un company que es diu Sandro Macarrone, que també té un blog.
"Mucho morro" tenen els rectors, tots ells, el problema es que la Universitat está molt deixada de la má de Deu...i de la de Lenin!!!

Apa, que me voy, ette...a Argentina, ché!!!

¡Oh Sielos! La Pantoha ettá presa

Jordi — Sun, 13 May 2007 15:16:03 +0100

Hola,

Fa poc vaig saber que la legislació espanyola és la única (o de les úniques) d'entre els països de la UE que permet que els llicenciats universitaris tinguin un contracte de pràctiques (com a becari). És una manera de fer encara més precària l'entrada dels joves al mercat laboral, obligant-los a acceptar remuneracions molt per sota del que els pertocaria per la seva formació acadèmica i professional. És, senzillament, lamentable.

I ara que parlo de joves i d'Universitat, et comentaré el que està passant aquests dies a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Des de fa temps, des de totes les administracions públiques s'està promovent la implantació d'un Campus a la zona del Fòrum de Barcelona. En els últims 4 o 5 anys hi ha hagut molts canvis en aquest projecte i, finalment, sembla que serà la Facultat d'Enginyeria Industrial i els enginyers tècnics del recinte de l'Escola Industrial els que hi aniran.

En aquest període de temps, hi ha hagut 2 rectors diferents, provinents de dues Facultats diferents de la UPC: Enginyeria Industrial i Enginyeria de Telecomunicacions. Cada un d'ells, quan ha manat, ha intentat que fos una facultat diferent de la seva la que anés a parar al Fòrum. S'han passat pel forro la opinió de les mateixes facultats, la dels alumnes, la dels treballadors dels centres...etc. I, de pas, algú s'hauria de preguntar on coi han anat a parar tots els diners que s'han invertit aquests anys fent projectes i més projectes per a aquest Campus del Fòrum.

En resum, que ara quan veig els rectors de ls Universitats catalanes donant lliçons al Conseller de torn, em pregunto si els calés que exigeixen no seran per a mantenir els privilegis dels que gaudeixen? Per quan una llei que obligui als professors, catedràtics, etc. a demostrar periòdicament que estan preparats per a fer la tasca per a la qual cobren?

Molts universitaris catalans esperem amb candeletes que algú s'atreveixi a fer una proposta en aquest sentit.

Records i fins aviat,
Jordi

Avui comencem

Blanca — Tue, 08 May 2007 20:48:50 +0100

Hola; Jordi, he leído tus notas y me parece una buena manera de comunicar tus conocimientos y experiencias.

¡Oh Sielos! La Pantoha ettá presa

Manel — Sat, 05 May 2007 00:43:30 +0100

Hola Jordi,

benvingut a la blogosfera catalana. Si vols donar més difusió a la teva bitàcora, apunta-la a poliblocs, http://www.poliblocs.cat/ dins la força política que més s'avingui al teu pensament.

Salutacions