Per que no hi eres, Raimon?

Aprofitant la meva estada a Itàlia he intentat assabentar-me una mica de la realitat política d'aquest gran país. Ara mateix, el més calent és a l'aigüera, perquè la setmana passada va caure el Govern Prodi i aquesta setmana s'han convocat les eleccions legislatives per al proper 13 d'Abril. Pel que he pogut saber, la llei electoral italiana afavoreix l'entrada tant al Senat com al Congrés de formacions polítiques amb un percentatge no massa elevat de vots, de manera que l'arc parlamentari italià està format per moltíssims partits. L'equilibri de les majories de Govern és sempre complicat perquè és difícil que aquesta gran quantitat de partits (ja siguin d'"esquerres" o de "dretes")es posin d'acord en la majoria de qüestions. Per altra banda, aquesta diversitat de partits permet que més sensibilitats polítiques i socials tinguin veu en el debat polític. De fet, l'acord sobre una nova Llei electoral (que hauria d'acabar amb aquesta gran quantitat de partits amb representació parlamentària) ha estat un dels elements de debat més importants d'aquesta legislatura.

Bé, feta aquesta breu (i poc acurada) introducció, te volia demanar una mica d'informació sobre el partit d'esquerres que s'acaba de crear (Arcobaleno) i que reuneix a Rifondazione Comunista, PCI, Els Verds i a un altre partit que ara no recordo. És com una espècie de Izquierda Unida a la italiana? Tindran llistes unitàries al Senat i al Congrés? Què en penses? Creus que és una bona idea concórrer separats el centre-esquerra (ara agrupat dins el Partito Democratico)? Per altra banda, he llegit que Walter Veltroni (alcalde de Roma i cap del PD) ha dit que no vol aliançes amb ningú i que el PD anirà sol a les eleccions, així que potser ja era impossible entendre's amb ells. De totes maneres, tenint en compte la mala imatge mostrada i la poca traça del Govern de centre-esquerra de Prodi (almenys en els últims mesos, i que tant ha reforçat la imatge i les expectatives electorals d'un paio tan lamentable com Silvio Berlusconi), no hagués estat més encertat una llista unitària que plantés cara al bloc de dretes (Forza Italia, Aleanza Nazionale i UdC)?

Una altra reflexió que m'agradaria compartir amb tu és com de crua és la política aquí. Crec que a Catalunya i Espanya encara hi ha certes reticències i tabús a l'hora de parlar de certs temes. Aquí, en canvi, tot és d'una evidència i d'una cruesa que, a vegades, espanten. Tots aquests formalismes (el que es coneix com a "políticament correcte") s'han deixat de banda. Les propostes i idees sobre temes com la immigració, la religió, els drets civils, etc. s'expressen sense embuts. Això fa que es diguin moltes barbaritats (no oblidem que Alleanza Nazionale és un partit neo-feixista pur i dur, però no només ells), però també que aflorin debats molt més profunds i menys "encarcarats". Potser el preu a pagar és elevat (sentir algunes animalades fa ràbia), però almenys es deixen de tonteries i formalismes i van al gra. Si un partit és de dretes, ho és i ho diu. Si un altre és d'esquerres i comunista ho diu. I punt.

I què vols que et digui, m'agrada aquest manera de fer dels italians! Van de cara, diuen les coses pel seu nom i no se n'amaguen! Bé, fins aquí aquesta poc elaborada reflexió sobre la vida política italiana! Espero que ben aviat em puguis donar el teu punt de vista sobre aquestes qüestions que t'he comentat.

Per altra banda, et voldria demanar una article sobre els conflictes a Esquerra Unida del País Valencià. Jo ho he estat seguint (a Vilaweb.cat en donen notícies bastant sovint), però voldria tenir un altre punt de vista. Si no et compromet a res, t'ho agrairia!

Gràcies i fins aviat!

2007-11-27

Por Luis Agüero Wagner .
Escritor y cronista paraguayo

Gran estafa política-Paraguay en ancas del impulso de la izquierda

Apoyado por los sectores más retardatarios de la sociedad paraguaya, como los Maccartistas propietarios de medios de comunicación que prosperaron empresarialmente gracias al dictador anticomunista Alfredo Stroessner, saltó a la arena política el obispo Fernando Lugo, presentado por tendenciosos allegados como incuestionable portador de credenciales izquierdistas y con una supuesta militancia en el movimiento de la Teología de la Liberación a cuestas.
Poco duró la ilusión. Al poco tiempo de su intempestiva aparición en el escenario, dejó de lado a los sectores revolucionarios para abrazarse con los exponentes más representativos en Paraguay del entramado imperialista montado por la IAF-NED y USAID, así como para acercarse a sectores de funestos antecedentes en materia administrativa. Hoy quienes integran su entorno niegan todo vínculo con Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa, Fidel Castro y el anti-imperialismo y la izquierda latinoamericana que invocaron para ganar notoriedad.
Hábiles pescadores en río revuelto, , agentes del consenso de Washington y enemigos declarados del MERCOSUR pretendieron así hacerse pasar por "izquierdistas" para alcanzar el poder en Paraguay, en ancas del impulso de izquierdas y el Socialismo del siglo 21. Se cuentan entre ellos:
* Guillermina Kanonikoff y Raul Monte Domecq, financistas de Lugo. Reciben dólares de USAID a través de la ONG fantasma Gestión Local.
*Camilo Soares, agente de la NED, referente de la Casa de la Juventud, beneficiaria de Dólares de la IAF.
*PMAS: partido surgido gracias a la acumulación de dólares del grupo anterior, recibió en el 2004 127.000 dólares de IAF, institución manejada por George W. Bush.
*Ricardo Canese, dirigente de Tekojoja. Propagandista de los planes de biocombustibles de George W. Bush.
*Aldo Zucolillo, ex propagandista del dictador Stroessner, mecenas del centro de detención y torturas de la dictadura paraguaya y alabardero del genocida Jorge Rafael Videla, hoy entusiasta impulsor de la candidatura de Fernando Lugo.
*Julio Benegas, empleado de Zucolillo en su diario ABC color, signatario de acuerdos con AFL-CIO, reputado peón de los fraudes imperialistas.
En su avidez por acumular indiscriminadamente el apoyo de sectores retardatarios, hoy el entorno luguista rinde pleitesía a Humberto Rubín, figura emblemática del intervencionismo imperialista de la Nacional Endowment for Democracy en Paraguay.

INFORMES ESTADOUNIDENSES

De acuerdo al informe de actividades de las aludidas agencias norteamericanas y los planes para el nuevo siglo pueden encontrarse los siguientes datos sobre estos puntales del luguismo:

GESTION LOCAL (Raúl Monte Domecq y Guillermina Kanonnikoff). Recibe fondos de USAID "para la publicación de material didáctico para comisiones vecinales". Vale recordar que USAID es una organización del imperio que otrora proveyó identificaciones a torturadores y represores enviados para defender el inicuo sistema de dominación pro-imperialista en el Cono Sur. Cuando los Tupamaros secuestraron al famoso adiestrador de represores Dan Mitrione en Uruguay, le incautaron credenciales del BID y de USAID, entre otras.

CASA DE LA JUVENTUD-PARAGUAY- PARTIDO MOVIMIENTO AL SOCIALISMO. En el 2004 la Casa de la Juventud recibió 127.000 dólares, por dos años, que "proporcionará apoyo institucional, educativo y técnico a organizaciones para jóvenes. La donación de la IAF apoyará la participación de los jóvenes en audiencias públicas, fortalecerá sus destrezas para la búsqueda del consenso y financiará el diseño de campañas públicas de información y el otorgamiento de pequeñas donaciones a jóvenes paraguayos de aproximadamente 10 localidades. "La Casa" espera beneficiar a cerca de 4.200 jóvenes de vecindarios de bajos ingresos". Sus referentes principales son Rocío Casco y Karina Rodríguez. (Nota: Camilo Soares, vinculado a la Casa de la Juventud, y Richard Ferreira, del Sindicato de Periodistas del Paraguay (SPP), asistieron a la Segunda Asamblea del Movimiento Mundial por la Democracia, organizada por la National Endowment for Democracy, realizada en la ciudad de São Paulo, Brasil, del 12 al 15 de noviembre del año 2000. World Movement for Democracy - Second Assembly Report- Fuente: http://www.wmd.org/second_assembly/participants.html)
También vale acotar que Camilo Soares fue integrante de la agrupación Patria Libre, vinculada por los organismos represivos a varios secuestros , sin haber sufrido jamás persecución, hecho que ha generado suspicacias entre los integrantes de PPL refugiados en el exterior o detenidos en cárceles de Paraguay.

FREEDOM HOUSE. (Casa de la Libertad) fue fundada en 1941, "para consolidar las instituciones libres en el país y en el extranjero". Actualmente cuenta con 4.000 miembros. La Casa de la libertad ha recibido y recibe financiamiento del gobierno de los EEUU a través de la National Endowment for Democracy (NED). Este fondo se canaliza a través de la Casa de la Libertad para organizaciones privadas en el extranjero. Los beneficiarios de la NED, a través de la Casa de la Libertad, incluye a países como Sudáfrica, la ex Unión Soviética, Costa Rica, Paraguay, El Salvador, Honduras, Guatemala, Pakistán, Polonia, Hungría, etc. Por consiguiente, la Casa de la Libertad funciona como un embudo por donde pasan los fondos que concede la NED. Un ejemplo en Paraguay es Radio Ñandutí, que a través de la Casa de la Libertad ha recibido importantes sumas de dinero de la National Endowment for Democracy (NED).
Leonard Sussman, agente de la CIA y Director Ejecutivo de la Casa de la Libertad, realizó una visita a Paraguay a fines de 1987, siendo uno de sus principales favorecidos el sr. Aldo Zucolillo, quien a través de su diario ABC Color publicitó entusiastamente la candidatura de Fernando Lugo. El obispo por su parte acusó sumisión a las pautas editoriales del periódico en varios temas, como el de Itaipú y Yacyretá, utilizados por Zucolillo para atacar al MERCOSUR en beneficio de intereses norteamericanos.
La NED es un organismo creado como alternativa a la CIA por el imperio, hoy controlado por la mafia batistiana, donde brillan criminales como Luis Posada Carriles, Adolfo Franco, etc.

También se cuentan entre empleados de Zucolillo exponentes como Julio Benegas, signatario de acuerdos con la AFL-CIO, reputado peón en los fraudes imperialistas.

El 21 de setiembre de 2005 fue firmado entre el Sindicato de Periodistas del Paraguay (SPP), el Sindicato Nacional de Trabajadores de la Prensa (SITRAPREN) y el auspicio del Centro Americano para la Solidaridad Sindical Internacional de la AFL-CIO, un proyecto con miras a lograr el fortalecimiento sindical en ambos sindicatos. El proyecto se firmó en Asunción con la presencia del representante del Centro de Solidaridad, oficina para Sudamérica, Sr. Bryan Finnegan.
La AFL-CIO ha apoyado todas las grandes guerras imperialistas de los USA (Corea, Vietnam, Afganistán, Yugoslavia e Irak), así como todas las grandes intervenciones estadounidenses (Guatemala 1954, Chile 1973, Guayana 1955, Irán 1955, Panamá 1980, Granada 1983 y Venezuela en el 2002. –
También escribe en ABC color (de Zucolillo, insistimos) Ricardo Canese, quien apoya en sus columnas la política energética de George W. BUSH.
RADIO CARITAS. Recibió 40.000 dólares de la embajada para "sus programas de educación cívica, consistentes en entrevistas con tribuna libre". LUIS AGÜERO WAGNER

Ens veiem a Copons, xato, i vigila els canvis de manguera (je,je,je)

Des de la meva modesta opinió, a Espanya el problema no és que una empresa sigui de titularitat pública o privada (Renfe és pública i el servei que dóna és lamentable), sinó l'aplicació de l'ideari nacionalista espanyolista més ranci a la direcció de grans empreses. El que ha passat aquesta setmana és una demostració més dels perills del nacionalisme español aplicat a la gestió de grans empreses.

No comparteixo la majoria de les tesis del senyor Félix de Azúa, columnista habitual del diari "El Periódico", però crec que avui (dissabte 28/07/2007) l'encerta totalament en el seu article. L'ideari de la "una, grande y libre" rau encara en la mentalitat de molta gent i, a més, molts dels dirigents de l'antic règim franquista han estat col·locats en llocs clau de l'economia espanyola. Per altra banda, hi ha les grans famílies poderoses i influents de tota la vida, que segueixen exercint la seva força des de l'ombra, però aquest és un altre tema del qual ja parlarem en una altra ocasió (què et sembla Jordi: per quan un article sobre aquesta gent?!).

Des del meu punt de vista, el problema és l'aplicació dels correctes mecanismes de control sobre el servei que donen les empreses. Per altra banda, tampoc li donaria la culpa del que ha succeït al sistema capitalista. Una de les màximes del sistema capitalista és que qui té diners encara en vol aconseguir més. Seguint aquesta lògica, les empreses (públiques o privades) haurien d'invertir els diners suficients per tal de continuar guanyant molts diners gràcies als catalans/es, que viuen en un país que és el motor d'Espanya i una de le zones amb més dinamisme econòmic, industrial, comercial i turístic del sud d'Europa. O es que potser les facturacions d'aquestes empreses (renfe, Endesa, Iberia,...) són degudes al que guanyen a altres llocs de l'Estat espanyol?? Em sembla que no...

El problema és que es gestionen aquestes no des d'un punt de vista capitalista, sinó des d'un nacionalisme espanyolista que veu els catalans com a ciutadans de segona. Siguin privades o públiques, aquestes empreses haurien de ser gestionades amb una altra mentalitat. Sinó, mai deixarem de patir aquests problemes.

BUONE VACANZE JORDI! CI VEDIAMO IL PROSSIMO FINE DI SETTIMANA A COPONS!!

Ahir no vaig poder veure el primer partit de pretemporada del Barça, així que no vaig poder veure en acció els nous fitxatges. De totes maneres, i sobre el paper, enguany tenim una planter força ampli, compensat i amb moltíssima qualitat.

Volia comentar dues coses arrel del teu escrit. La primera és per tractar una mica l'efecte de "la pressió" sobre els futbolistes. Aquests, no deixen de ser una classe de treballadors i, evidentment, de persones; així que són un grup humà que també mereix que se n'estudii el comportament. Com bé saps, estic fent pràctiques en una empresa de selecció de personal en el camp de l'enginyeria i, en el poc temps que porto treballant-hi, he pogut comprovar que la gestió de "la pressió" és una eina fonamental per fer funcionar correctament un grup humà. I és que no hi ha res que pressioni més que veure que algú pot reemplaçar el teu lloc en el grup. Aquesta és una cosa quotidiana en una empresa com la que treballo: pressió a les empreses clients perquè es decideixin a contractar als millors candidats perquè sinó els hi prendran, pressió als candidats perquè siguin valents al acceptar un canvi de feina, pressió als treballadors per assolir uns determinats objectius...

Crec que el Barça va fallar l'any passat perquè no va saber gestionar la pressió. La pressió excessiva és negativa per a la persona, no la deixa desenvolupar-se plenament i no li permet disfrutar de la seva feina i, en general, de la seva vida. En canvi, una excessiva relaxació pot provocar un conformisme massa asccentuat i desídia. Trobar l'equilibri és fonamental per al correcte funcionament d'un grup humà. Henry potser no farà 30 gols, però l'Eto'o i el Ronnie saben que ara potser poden tastar banqueta, perdre quota mediàtica, perdre contractes publicitaris perquè ja no estan a primera línia,...etc. I així amb moltes altres posicions de l'equip. Però compte! Si aquesta competència/pressió no se sap gestionar, pot fer que el grup es fracturi i deixi de competir lliurement per una posició a l'onze incial!

La segona cosa que et volia comentar és que, desgraciadament, jo no vaig poder veure mai jugar en Kubala. Per tant, m'he de creure que amb ell s'han vist els millors moments de joc del Barça. Però no ens oblidem que als anys 50-60 es jugava un joc molt menys físic i que permetia una millor exhibició de les qualitats dels jugadors tècnics. Guanyar 4 lligues als anys 90 jugant d'una manera força espectacular al futbol i tenint en compte el ritme al qual es juga ara, crec que pot fer que es posi en entredit la teva afirmació!

De totes maneres, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!

¿Qué queda de aquella Barcelona del 92 que "deslumbró" al mundo?
Pues eso... las cenizas.

Carlos Menéndez
http://www.creditomagazine.es

Per això et dono tot el meu suport per tal de que continuïs difonent el teu testimoni sobre moltes coses que han passat en el nostre país, per tal de poder tenir un contrast amb la versió "oficial".

Fins aviat!

De totes maneres, que els comunistes juguessim (més aviat juguessiu!) un paper fonamental per tal de recuperar les llibertats democràtiques a Catalunya, és algo que incomoda a molts; prefereixen en canvi parlar del PSUC de la guerra civil, i no és casual.

Així que amb tanta energia com volem recuperar la memòria de la segona república, hauriem de recuperar la memòria de la lluita per les llibertats democràtiques durant el franquisme.

"Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" (per cert, perquè serà que quasi mai s'esmenta on militaven bona part dels amnistiats?)

La nova direcció és:

http://blocpolitikon.blogspot.com

Ens veiem dijous, una abraçada guapo, cuida't!

Jo aixó si que no sé com va, però pots escriure a un company que es diu Sandro Macarrone, que també té un blog.
"Mucho morro" tenen els rectors, tots ells, el problema es que la Universitat está molt deixada de la má de Deu...i de la de Lenin!!!

Apa, que me voy, ette...a Argentina, ché!!!

Fa poc vaig saber que la legislació espanyola és la única (o de les úniques) d'entre els països de la UE que permet que els llicenciats universitaris tinguin un contracte de pràctiques (com a becari). És una manera de fer encara més precària l'entrada dels joves al mercat laboral, obligant-los a acceptar remuneracions molt per sota del que els pertocaria per la seva formació acadèmica i professional. És, senzillament, lamentable.

I ara que parlo de joves i d'Universitat, et comentaré el que està passant aquests dies a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Des de fa temps, des de totes les administracions públiques s'està promovent la implantació d'un Campus a la zona del Fòrum de Barcelona. En els últims 4 o 5 anys hi ha hagut molts canvis en aquest projecte i, finalment, sembla que serà la Facultat d'Enginyeria Industrial i els enginyers tècnics del recinte de l'Escola Industrial els que hi aniran.

En aquest període de temps, hi ha hagut 2 rectors diferents, provinents de dues Facultats diferents de la UPC: Enginyeria Industrial i Enginyeria de Telecomunicacions. Cada un d'ells, quan ha manat, ha intentat que fos una facultat diferent de la seva la que anés a parar al Fòrum. S'han passat pel forro la opinió de les mateixes facultats, la dels alumnes, la dels treballadors dels centres...etc. I, de pas, algú s'hauria de preguntar on coi han anat a parar tots els diners que s'han invertit aquests anys fent projectes i més projectes per a aquest Campus del Fòrum.

En resum, que ara quan veig els rectors de ls Universitats catalanes donant lliçons al Conseller de torn, em pregunto si els calés que exigeixen no seran per a mantenir els privilegis dels que gaudeixen? Per quan una llei que obligui als professors, catedràtics, etc. a demostrar periòdicament que estan preparats per a fer la tasca per a la qual cobren?

Molts universitaris catalans esperem amb candeletes que algú s'atreveixi a fer una proposta en aquest sentit.

Records i fins aviat,
Jordi

benvingut a la blogosfera catalana. Si vols donar més difusió a la teva bitàcora, apunta-la a poliblocs, http://www.poliblocs.cat/ dins la força política que més s'avingui al teu pensament.

Salutacions

Jordi Casas (El nen)

felicitats i bona feina!!

Per cert, vols que et publiciti com a "rojo trasnochao" o com a "sindicalista poltronero"? je je.